La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, de Mary Ann Shaffer y Annie Barrows

Fa uns dies els propietaris del Cafè de Nit ens proposaven un parell de lectures molt apropiades per a l'estiu. Així que m'hi afegeixo i tot i que no és una lectura gastronòmica pròpiament dita té un referent gastronòmic ben clar al títol i a l'anècdota que dóna peu a l'argument de la història.

És un llibre que m'ha marcat profundament i que ha guanyat un lloc al meu cor per sempre més. Us el recomano molt sincerament i per no fer-me pesada si voleu saber-ne més passeu per l'altre bloc que porto i llegiu tot el que en penso. Això sí, us copio un fragment que al meu parer condensa tota l'essència de la literatura gastronòmica.

"Una vez yo también formé parte de esa Sociedad Literaria [...] No leí ningún libro de un autor muerto, no. Leí una obra que había escrito yo, mi libro de recetas de cocina. Me atrevo a decir que mi libro causó más lágrimas y pesar que cualquier libro de Charles Dickens.


Escogí leer sobre la forma correcta de asar un cochinillo. Untadlo con manteca -dije-. Dejad que el jugo se vaya consumiendo mientras burbujea.
De la manera en que lo leí, se podía oler el cerdo asándose y oír cómo chisporroteaba la carne. Hablé de mis pasteles de cinco capas, hechos con una docena de huevos, de mis dulces de caramelo, de las bolas de chocolate al ron y de los pasteles esponjosos de crema. Pasteles hechos con harina blanca de la buena, no aquella de grano agrietado y alpiste que usábamos entonces.

Bien, señorita, mi público no lo pudo soportar. Saltaron al oír mis sabrosas recetas. Isola Pribby, que nunca había tenido una actitud reprochable, me dijo gritando que la estaba torturando y que iba a maldecir mis cacerolas. Will Thisbee me dijo que ardería en el infierno como mi mermelada flambeada de cerezas. Entonces Thompson Stubbins me maldijo y les pidió a Dawsey y a Eben que me sacaran de allí para ponerme a salvo.

Eben me llamó al día siguiente para disculparse por las malas maneras de la Sociedad. Me dijo que tenía que pensar que la mayoría de ellos habían ido a la reunión después de cenar sopa de nabo (sin siquiera un hueso para dar sabor), o patatas quemadas en hierro caliente (porque no había grasa para cocinar ni para freírlas). Me pidió que fuera tolerante y los perdonara.
Bien, pues no lo haré, me insultaron. Ni uno solo de ellos apreciaba realmente la literatura. Porque eso es lo que mi libro de cocina era, pura poesía en una sartén".


Ja m'ho direu si us el llegiu...

SHAFFER, Mary Ann ; BARROWS, Annie. La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey. Badalona: Ara Llibres, 2009. 247 pàg. ISBN 978-84-936603-8-3.

Comentaris

MAR ha dit…
hola, jo també vaig fer una entrada al meu blog sobre aquest llibre que em vaig llegir i em va encantar igual que tú em va marcar aquest llibre el vaig trobar simplement delíciós fantàstic d'aquells llibres que quan els acabes et fa pena haver-ho fet.
Coincidim al 100 x 100

petunet
mar
CRIS ha dit…
Fantástic Iris aquesta recomenació, creec queserà una de les lectures del estiu sobretot si aquest estiu m'arrivo per les Illes del Canal.
LLegiré el teu altre blog.Un petó.

Entrades populars