Pastís per enamorar-se d'una cambrera

Cada cop s'aproxima més ràpid el moment que deixaré d'estar embarassada per passar a ser mare i crec que anímicament em trobo igual que a l'inici d'aquest viatge. Durant tot el procés, fins i tot quan començàvem a plantejar-nos tenir un fill, em debatia entre la il·lusió i el terror més profunds. La il·lusió enorme perquè ja em moro de ganes d'omplir de petons el petit i el terror per perdre la personalitat i la vida que he dut fins ara.

Aquest còctel emocional encara es fa més evident amb la panxota que per fi ja m'ha crescut i que físicament ens notem l'un a l'altre. Fins ara, com que no he tingut molèsties i tampoc panxa, molt sovint "m'oblidava" que estava embarassada.

Aquesta contradicció constant em va recordar una entrevista que vaig llegir fa molts anys a la directora de cinema Adrienne Shelly on explicava que ella havia viscut aquesta situació quan estava embarassada, que encara es va fer més palesa a punt de donar a llum. Va decidir escriure una pel·lícula sobre aquest tipus de pors, però a la vegada, de l'amor que la maternitat sacseja.

La Camarera en va ser el resultat. Protagonitzada per l'actriu Keri Russell, té com a personatge central a una cambrera anomenada Jenna que es queda embarassada en un moment gens adequat, just quan es replanteja tota la seva vida. Tenir un fill és la darrera cosa que hagués desitjat, però alhora el vol tenir. Jenna, però, no és només una cambrera, sinó que fa servir les seves dots culinàries per traslladar les seves emocions en diferents pastissos, dolços i salats, que causen furor a la cafeteria on treballa.

Fora de l'anècdota gastronòmica, la pel·lícula és una opció divertida i entranyable per a una tarda de manteta al sofà, però en el fons és una carta d'amor preciosa a la maternitat.

De la varietat espaterrant de pastissos (els típics pies americans) que cuina la protagonista al llarg de la pel·lícula, he decidit fer-ne un amb un nom molt suggerent, Pastís per Enamorar-se. Trobo que és ideal per aquesta època, si és que sou dels que celebreu el Dia dels Enamorats. A casa nostra no ho celebrem, però al febrer fem anys com a parella i m'ha anat de perles. És prou senzill de fer i està boníssim.

Per cert, ma germana n'ha fet un parell dels pastissos d'aquesta pel·lícula, un de dolç amb núvols i un altre salat amb formatge.

Per a la base: 120gr mantega en pomada - 100gr de sucre - 200gr de farina tamisada - 1 ou - 1 xic sal

[també podeu substituir aquest procés, comprant pasta brisa o pasta de full ja fetes]

Barrejar la mantega amb el sucre i la sal. Incorporar l'ou i després la farina. Treballar la barreja fins que estiguin tots els ingredients ben integrats. Fer una bola, embolicar-la en paper film i posar-la a la nevera a refredar durant 30 minuts.

Prescalfar el forn  a 180 graus. Folrrar un motlle de pastís amb mantega i farina. Enfarinar la superfície de treball on s'haurà d'estirar la massa fins a l'obtenció d'un disc de 25cm de diàmetre i 3mm de gruix. Posar al motlle i cobrir amb paper sulfurat per posar-hi pes a sobre. Jo faig servir cigrons secs, però també es poden fer servir mongetes seques o arròs. 

Enfornar 10 minuts fins que la pasta es dauri lleugerament. Treure-la i retirar els cigrons. Baixar la temperatura fins als 160 graus i tornar a enfornar 10 minuts més fins que agafi un bon color daurat. Reservar mentre es fa el farcit del pastís.

Per al farcit de crema de xocolata: 200gr de xocolata per fondre - 20cl de nata líquida - 3 ous a temperatura ambient - 50gr de sucre

Posar la nata al foc i portar a ebullició lentament. Afegir la xocolata trossejada i remenar el conjunt fins a l'obtenció d'una ganache. Reservar fins que estigui tèbia.

Separar els rovells de les clares i muntar les darreres a punt de neu. A poc a poc, mentre comencen a muntar, afegiu el sucre i continuar batent fins que les clares sigui ben fermes.

Un cop la ganache està tèbia, afegir els rovells i barrejar. Ajunteu a poc a poc la barreja de la xocolata amb les clares amb moviments suaus per procurar que aquestes no baixin.

Omplir amb aquesta crema de xocolata la base ja cuita del pastís i refrigereu com a mínim 3 hores abans de servir.

Aquest pastís és dolç, suau i deliciós, tot just igual que la cançó de bressol que ens regala la pel·lícula La Camarera i que us convido a escoltar.

Bon profit! :-)