Menjant bojament pels carrers d'Istanbul

Després del meravellós entrepà de verat, les expectatives gastronòmiques d'Istanbul havien pujat molt el llistó. Començar el dia amb un bon esmorzar era vital per encarar una jornada de caminades llargues per la ciutat. I quan dic llargues vull dir llargues, que l'Advocat i jo estem molt bojos i fins que no tenim els peus en carn viva no parem...

Vaig subestimar l'esmorzar que ens oferirien a l'hotel on estàvem allotjats. Per què? Home, ens havia sortit tan econòmic..., però va ser genial perquè vam gaudir de l'esmorzar turc més tradicional: tot un buffet amb varietat de verdures (tomàquets, esbergínies, carbassons) amanides amb oli d'oliva, olives de diverses classes, formatge filat, tursu (encurtits de cogombre, col, sal i vinagre), bunyols de peix i uns panets finíssims de sèsam blanc i negre. Acompanyat de gustosses prunes i magranes i d'un cafè negre negríssim que ressuscitaria un mort, ja estàvem preparats per patejar-nos la ciutat.

Primera zona a explorar és la Banya d'Or amb el Palau de Topkapi, el carrer de la Font Freda, Santa Sofia, la Mesquita Blava, la Cisterna Basílica, el Museu de les Arts Turques e Islàmiques i la Petita Santa Sofia. Com que la zona més turística de la ciutat, l'esmorzar va ser vital per aguantar totes les cues arreu. Però si no sou de fer un primer àpat consistent no patiu, l'oferta de carrets i parades ambulants de menjar és espectacular: castanyes, panets de sèsam, d'altres semblants als pretzels i als bagels (aquests últims els pots demanar farcits de pasta de llavors de rosella , fruites i sucs com les prunes i les magranes (com redimonis les obren perquè semblin flors???!!!), festucs... És un autèntic festival! No pares de menjar i tirat de preu.

Un cop vista tota aquesta zona ens vam posar en marge cap a Kuçuk Pazar i Eyüp, dos barris tradicionals que dominen la Banya d'Or però estan prou allunyats de la marabunta turística i és molt fàcil arribar-hi si es ressegueix la riba del Bòsfor.

Encara a Eminönü, ens vam aturar per visitar la Rüstem Pasa Camii mesquita del 1561 i a la sortida vam prendre fistikli kebap a Hamdi, unes petites mandonguilles de xai amb festucs, que estaven impressionants.

A mida que anem pujant per la riba del riu avancem per barris cada cop més tradicionals, però també més autèntics (cal que aneu vestits amb la màxima correcció i si les noies porteu mocador, millor). El Küçük Pazar és un barri molt popular i animat amb carrers estrets i empinats ple de comerços, cafès sota fulles de vinyes, cadires a les voreres i més paradetes i carretons amb menjar. Aquí vam poder tastar unes patates fregides i sucades amb molta paprika, però lo divertit era com les feia el venedor. Agafava una patata, la passava per una màquina que en feia una sola tira ondulada clavant-la amb una broqueta i passant-la per una màquina que semblava una broca gegant. Raríssim però molt bona.

Sense aturar-nos, sortim de Küçük Pazar per travessar la muralla i arribar fins a Eyüp, un barri encara més conservador que l'anterior perquè s'hi troba la mesquita i mausoleu d'Abuu Ayyub al Ansari, company del profeta Mahora a qui va acompanyar durant el primer intent de conquesta de la ciutat pels musulmans. És una zona de molta peregrinació de creients turcs i si la visiteu durant la primavera i l'estiu segur que podreu veure tot de casaments però cap turista. A la sortida del temple, ens vam apropar a tot de criatures que rodejavan un home que filava una pasta tova de caramel i en feia piruletes, anomenades macun. Delicioses!

6 hores després d'esmorzar, no havíem parat de caminar, però tampoc de menjar. Tot i així vam aprofitar per seure perquè encara havíem de fer el camí de tornada...