L'entrepà de verat d'Istanbul

El primer dia a Istanbul vam arribar just després de l'hora de dinar, però la burocràcia interminable a l'aeroport, la distància entre l'aeroport i la ciutat i les poques infraestructures per fer el trajecte amb eficàcia, va fer que fins quasi tres hores més tard no deixéssim les maletes a sobre el llit de l'hotel.

Per sort la nostra agent de viatges ens havia buscat un hotel molt i molt cèntric que ens permetia desplaçar-nos a peu als principals llocs d'interès que cal veure, però com ja començava a fer-se fosc ens vam decidir per passejar pels voltants de la Mesquita Nova i travessar el pont de Gàlata per veure el Bòsfor.

A la mateixa plaça que comunica la mesquita amb el Basar de les Espècies, que està just al costat, es  troben diferents carretons on majoritàriament podreu comprar blat de moro i castanyes i l'olor que desprenen a les brases és absolutament embriagadora.

Després de visitar la mesquita vam enfilar cap al pont de Gàlata on una corrua d'homes ocupen el pont amb tot d'estris casolans per pescar els verats del riu Bòsfor. I és que els molls d'Eminonu i Şehirhatti és on cal apropar-se per tastar l'entrepà més típic de la ciutat.

Als mateixos molls, just abans d'entrar al pont ja trobem grans parades de venda d'aquests entrepans, en forma de vaixells amb una estètica de parc temàtic, on disposen de taules per poder menjar-los tranquil·lament gaudint d'unes espectaculars vistes sobre el riu. La contrapartida és que aquests establiments estan pleníssims, de locals i visitants.

Degut a aquesta gran afluència vam decidir tastar un altre dia l'entrepà de verat i travessar el pont tot passejant tranquil·lament. Un cop arribats a l'altra riba, l'asiàtica, ens vam trobar amb el mercat de peix de Karaköy, auster, amb parades senzilles i gènere més que fresc. I just al costat del mercat el carretó d'un home gran amb una gran graella on s'hi feien uns verats que amb l'olor que feien ja estaven venuts.

I això vam fer, comprar-nos un bon entrepà de verat, amb rodanxes de tomàquet, fulles d'enciams variats, tires de pebrot i un pa de crosta cruixent i molla tova que xuclava més que bé l'amaniment de paprika. Un rajolí de suc de llimona com a únic amaniment del peix és el toc final per a un entrepà espectacular.

Amb els nostres entrepans ben agafats, baixàvem per seure a la riba del riu i gaudir-los mentre miràvem passar els vaixells turístics i els dels pescadors que faciliten el peix als restaurants de peix situats sota el pont, i ens trobem amb una altra parada on hi venien l'acompanyament perfecte per a l'entrepà, el pilaf. Una barreja d'arròs i cigrons aromatitzada amb pebre i canyella. La proteïna completa i més senzilla i gustosa que he menjat en temps.

Un sopar de luxe per a la nostra primera nit a Istanbul que ens va costar, al canvi, 2,50 a cadascú.

Flipant...