Darrer dia a Istanbul

El darrer dia a Istanbul havíem d'aprofitar per cremar totes les nostres cartes i apurar al màxim. Teníem una jornada ben dura per davant, sense descans. Així que vam començar visitant els banys turcs de Çemberlitas d'on vam sortir ben exfoliats, hidratats, però sobretot relaxats.

Per seguir amb aquesta sensació tan zen, l'Advocat va proposar anar a un cafè que recordava amb molt de carinyo situat a dos minuts dels banys turcs. A la cantonada dels carrers Divan Yolu Caddesi i Bababiali Caddesi hi ha un petit cementiri amb un cafè encantador on podreu prendre els típics çay de fruites, fumar la narguile i menjar quatre cosetes si us entra la gana. Una meravella de lloc.

Fins llavors només havíem visitat els barris d'una riba d'Istanbul i calia travessar el pont de Gàlata per visitar els barris de Galatasaray i Taksim. Des del cafè on ens trobàvem només havíem d'agafar la Bababiali Caddesi fins ensopegar amb el riu. Però just abans de veure l'aigua no vam poder evitar desviar-nos per la Hamidiye Caddesi i entrar al Ali Muhiddin Haci Bekir, especialistes en loukoum des de 1777. Petites bombes dolces recobertes de sucre glas amb els sabors més tradicionals de fruites i fruits secs, però també d'altres com el de roses que em va meravellar. No patiu, feu el que feu acabareu amb els dits i la boca coberts de sucre!

Un cop travessat el pont de Gàlata, us trobeu el mercat de peix del barri de Karaköy (us en vaig parlar fa uns dies), però si seguiu en direcció contrària al mercat pel carrer Kemankes Caddesi podreu seguir consumint dolços. Atenció als diabètics perquè Istanbul és una temptació constant. Al número 83 trobareu la pastisseria Güllüoglu, una opció ideal per tastar baklava de varietats mil. I no penseu que tant de sucre no us caldrà, la pujada fins a la Torre Gàlata és dura!

Visitada la Galata Kulesi vam enfilar la Istiklâl Caddesi que travessa el barri de Galatasaray i finalitza a la plaça de Taksim. És una avinguda ampla, semblant al nosre Portal de l'Àngel i és fàcil perceptible el canvi d'ambient respecte a la Banya d'Or. Aquí la majoria són botigues de multinacionals sense cap encant, però de sobte topes amb el mercat de peix de Galatasaray on es poden tastar bunyols d'arròs i peix o broquetes de marisc fregides. Sorgeix del no res i és molt animat.

Si voleu fer un petit mos, us recomano el Konak, a la mateixa Istiklâl Caddesi, un petit restaurant on poder menjar kebabs i lahmacun (semblants a les nostres coques de carn). És senzill, però les racions abundants i barates.

Com us deia, l'ambient general dels barris de Galatasaray i Taksim no es va emocionar gaire, així que vam triar tornar cap a la Banya d'Or, que havíem de fer la maleta. I quina sorpresa va ser travessar el barri de Çukurcuma, un petit reducte d'antiquaris i artesans que finalitza a la reduïda mesquita del barri. Un bon contrast de les darreres hores viscudes a la ciutat del Bòsfor.

Sense temps per entaular-nos vam decidir tastar les famoses köfte (petites mandonguilles de xai) del Tarihi Sultanahmet Köftecisi (Divan Yolu Caddesi 12) i els kebabs del Karadeniz (Haci Tahsinbey Sk). A ambdós llocs et pots endur el menjar perquè normalment estan plens a vessar, les racions són abundants i a partir de 6€.

Un saborós punt i final a la nostra estada a Istanbul. En resum, va ser un gran viatge i hi tornarem segur, ens han quedat moltes coses per menjar!!! :-)