Pa amb mantega i fuet (Cicle La cuina de l'Advocat)

Aquesta setmana he anat de bòlid fent substitucions en biblioteques en jornades que normalment s'allarguen molt durant el dia i en arribar a casa l'últim que em venia de gust era cuinar. Pero no em puc queixar perquè tenint un advocat a casa que em cuini les seves receptes preferides, què més podria demanar?

He intentat que m'expliqués el seus secrets culinaris però estan sota secret de sumari així que m'he hagut de fixar molt per esbrinar la recepta d'aquest sopar meravellós que em va plantar un dia en tornar molt tard de la biblioteca: és important disposar de pa de motlle, mantega i d'un bon fuet. La mantega ha d'estar a temperatura ambient perquè si no fos així quan l'intentem estendre pel pa aquest es farà malbé. Un cop la mantega està ben estesa per tot el pa ho anem cobrint amb talls de fuet sense que quedi massa atapeït però tampoc gaire ronyós! I ja només queda gaudir-ne després d'una llarga i dura jornada laboral! Gràcies Sr. Advocat!

Comentaris

Anònim ha dit…
Oriol, la teva novia t'estima molt i no et pot dir la veritat, però jo faré els honors: això és un sopar de caca! Ella s'ho curra moltíssim i tu li fas entrepans de fuet? patètic... M'esperava més de tu, m'has decepcionat. Mamba Frita
ChetoCheta ha dit…
No veas que guay que el abogado se anime a ir cocinando, hay que darle tiempo, seguro que pronto se ir� animando a hacer recetas m�s elaboradas. Felicidades abogado! Adem�s, lo que cuenta es la intenci�n!
La cuina vermella ha dit…
Hola, som els de la cuina vermella, fa un munt de temps que et llegim i avui ens atrevim a escriure. Es que tenim un dubte alhora de fer aquesta recepta tant elaborada: cal treure la pell al fuet???
Com diuen Cheto i Cheta, la intenció i la bona voluntat és el que compten...

Una forta abraçada i no treballis tant!
Txell i Kike
Irisibula ha dit…
Hola Txell, Hola Kike,

Doncs suposo que la pell del fuet és un d'aquells temes culinaris que va a gustos, oi? Hi ha gent que la treu i d'altres que no. Jo m'hi he fixat i l'Advocat que cuina a casa meva, pela el fuet. Petonets!
Glòria ha dit…
Segur que aquesta "elaborada" recepta va tenir molt d'èxit. Només cal veure l'enorme queixalada que hi ha a la llesca de pa, que ho certifica.

Fins aviat !
Anònim ha dit…
En primer lloc donar les gracies a tots aquells que reconeixen el meu esforç en l'art de la cuina, tots... no tots no, falta la unanimitat per culpa d'una "persona" incapaç de complir una promesa relativa a fer novament uns macarrons (no sé si la Mamba Frita sap de que va, je, je, je).
En tot cas ja puc avançar que vist la bona crítica que ha tingut una de les meves especialitats, espero poder tornar a presentar alguna altra, això si potser no tant complicada com la aquesta.
Txell, Kike, efectivament el secret més ben guardat és que queda millor si es retira la pell del fuet (no ho dieu a ningú més que és un secret).
Ester ha dit…
Fa dies que no et visitava, però m'ha fet molt gràcia aquesta recepta perquè era un dels meus berenars preferits quan anava a l'escola.
Ester

Entrades populars