Oda als tomàquets
se llenó de tomates,
mediodía,
verano,
la luz
se parte
en dos
mitades
de tomate,
corre
por las calles
el jugo.
En diciembre
se desata
el tomate,
invade
las cocinas,
entra por los almuerzos,
se sienta
reposado
en los aparadores,
entre los vasos,
las mantequilleras,
los saleros azules.”
🍅
Ahir va venir a la biblioteca una usuària que sempre em porta productes del seu hort. Tota una bossa de tomàquets em va regalar. Però quina temporalitat és aquesta? Serà que els horts urbans van a un ritme propi? Em va fer pensar en els tomàquets de desembre que esmenta Neruda al seu poema “Oda al tomate” dins del poemari “Odas elementales” (en té a la ceba, a la patata...). Els heu llegit?
mediodía,
verano,
la luz
se parte
en dos
mitades
de tomate,
corre
por las calles
el jugo.
En diciembre
se desata
el tomate,
invade
las cocinas,
entra por los almuerzos,
se sienta
reposado
en los aparadores,
entre los vasos,
las mantequilleras,
los saleros azules.”
🍅
Ahir va venir a la biblioteca una usuària que sempre em porta productes del seu hort. Tota una bossa de tomàquets em va regalar. Però quina temporalitat és aquesta? Serà que els horts urbans van a un ritme propi? Em va fer pensar en els tomàquets de desembre que esmenta Neruda al seu poema “Oda al tomate” dins del poemari “Odas elementales” (en té a la ceba, a la patata...). Els heu llegit?
Comentaris