El Chivito, un altre entrepà emocional per a mi. El vaig menjar molts cops amb els meus pares al bar que hi havia a Gràcia que es deia, precisament, Chivito de Oro. Van tancar fa uns anys i em va saber molt greu. A casa, el meu pare el feia força sovint, sobretot per mirar els partits del Dream Team, tradició que he recuperat enguany que el Barça està desfermat!
Aquesta és una recepta força estesa a l'Argentina i l'Uruguai i amb múltiples variants. Com el feien al Chivito de Oro és com el fèiem també a casa i com el menjo ara. S'ha d'escalfar una mica el pa, i s'hi posa maionesa, ceba una mica confitada i uns filets de pit de pollastre o de llom. Jo prefereixo els de pollastre, però tots dos són vàlids. També s'hi pot posar enciam, tomàquet, bacon, ou..., però a mi no m'agrada, desvirtua la recepta que recordo de la meva infància. En tot cas, de totes maneres és boníssim!
Comentaris
i de nou felicitats pel bloc.
Fins aviat
Saps? Això dels 'entrepans Proust' m'ha fet recordar a mi. Com quan anàvem al frankfurt del barri els diumenges a la nit en tornar del cap de setmana, on feien uns... triquinis!!! Amb tres llesques en comptes de dues i sobrassada en lloc del pernil. Uuuuuhm!
Fins ara i gràcies!
Un petó
Quina sèrie d'entrepas més bons. Aquest de maionesa, ceba confitada i pit de pollastre, per mi el millor. Al bar del costat de la feina en fan un de Philadelphia, alls tendres i llom planxa que està boníssim.
Salut,
Pepin