Secalls

"Trucaren a la porta. Entrà un servent que duia fent equilibris, una gran safata amb xocolata i secalls. Ho diposità tot en una preciosa taula de tres peus, ricament decorada amb marqueteria i amb pintures d’escenes bucòliques. [...] Els dos cosins sucaren els secalls en la xocolata mentre la tardor anava morint." -- PERUCHO, Joan. Les històries naturals. Barcelona: Edicions 62, 2010.

Les històries naturals no és una novel·la farcida de referències gastronòmiques, però les que conté són molt evocadores. Us imagineu com devien ser les tertúlies amb llepòlies de la classe benestant de la societat barcelonina del segle XIX?

.
Per cert, trobeu secalls amb facilitat? A mi ja fa molt de temps que em costa trobar-ne. Aquests que veieu a la imatge són de @fornmistral fets amb les seves ensaïmades, però si en voleu fer a casa, un amic pastisser em va recomanar agafar pasta seca del dia anterior, ruixar-la amb una mica mica mica de licor i torrar-la al forn. Un cop fora, empolsinar amb una mica de sucre llustre i a gaudir-ne!