Piment, giroflat o giroflé... per beure ja em va bé!

Per tercer any (tot i que no consecutiu) he preparat una beguda ben alcohòlica per regalar als homes de laBanda. Després del glühwein i el glögg em sentia força limitada donat que no sóc gens especialista en begudes d'alta graduació, però com tot sovint m'acostuma a passar, les casualitats bibliotecàries em van obrir el camí.

Vés que em trobava endreçant el carro de coneixements de la sala d'adults (ecs, jo sóc 100% d'infantil), on hi era el llibre La cuina del país dels catàrs del gran Jaume Fàbrega. I com sempre que col·loco al prestatge un llibre de cuina que no tenia clinxat, el vaig fullejar. I... oju! a la pàgina que es va obrir:

Giroflat
Giroflat/Giroflé
El piment és un dels més típics vins dolços i aromatitzats medievals, del qual els nostres avantpassats n'eren autèntics gormands.

D'acord. Tenim l'element medieval i gormand (tot i que jo crec que a aquella època devien ser més gastròpates que gormands) amb el vi! Una equació perfecta. Però no me'n podia estar i vaig seguir investigant sobre aquesta beguda medieval catalana i occitana.

Llibre de coch de Robert de Nola i La cuina del país dels càtars de Jaume Fàbrega.

Se'n diu piment, giroflat o giroflé, però també clarea, clareia o hipocràs segons les espècies o el vi que hi posaven, i també segons la regió on s'elaborava.

Aquesta beguda s'esmenta a força obres literàries de l'època medieval, com el personatge golafre eclesiàstic de Francesc Eiximenis a Com usar bé de beure e menjar (s.XIV), que després d'un copiós i de ben segur, àpat gastròpata, diu "a la fi, clarea ab neules e piment". 

També és esmentat a L'Espill (1460) de Jaume Roig, al Llibre de Sent Soví, al Llibre del Coch del mestre Robert de Noia (cuiner del rei Ferran I de Nàpols), al Llibre del Coc de la Canonja de Tarragona i al Llibre dels Secrets de l'Agricultura (s.XVII) on es pot trobar una recepta detallada.

I si era esmentat a les obres literàries de l'època, com ho havia de ser als textos trobadorescos, com per exemple a aquesta cobla de Jofre de Foixà (s.XIII):

Vull que hom hem posi per davant / formatge torrador, / i vi rosat per Pasqua / i giroflat a l'hivern.

O aquesta nadala anònima del segle XV:

Gran maravella, verament / que les neules amb piment

Espero que no us hagi semblat un autèntic conyàs tota aquesta parrafada sobre el piment, però va ser descobrir-ne la història i apassionar-me per moments. Ep, i fixeu-vos que tots aquests llibres que us esmento, es poden trobar a les biblioteques públiques municipals, això sí que és un luxe...

Així que sense més dilació, la meva versió adaptada de la recepta del piment.

1 litre de vi negre - 250g de mel - 10g de canyella en pols - 10g de clau - 

5g de gingebre mòlt - 5g de pebre negre aixafat

Barregeu tots els ingredients dins d'un cassó i poseu al foc. Porteu la mescla al punt d'ebullició i retireu. Deixeu reposar 48 hores. Filtreu bé amb un colador, millor si hi poseu també un retall de mussolina, i cap a les ampolles!

S'hi poden afegir d'altres espècies i també peles de llimona o taronja. L'elecció del tipus de vi també és vostra, si ho feu amb vi blanc és més típic prendre-ho fred a l'estiu i amb vi negre es pren calent a l'hivern.

Quan em vaig posar a investigar sobre el piment vaig trobar que la Biscayenne també n'havia fet de la versió occitana, l'hipocràs, amb la traducció al castellà del llibre del mestre Robert de Noia, Libro de Guisados (s.XV) on es poden trobar les receptes amb vi blanc i negre:

"ESPECIAS DE CLAREA  Canela tres partes, clavos dos partes, gigibre una parte, todo molido y pasado por sedaço y para una azumbre de vino blanco pon una onza despecias con una libra de miel bien mezclado y passado por tu manga bien espeso el lienço y passado tantas vezes hasta que salga claro el vino." 

"ESPECIAS DE YPOCRAS  Canela cinco partes, clavo tres partes, gigibre una parte, la mitad de vino a de ser blanco y la mitad tinto, y para una azumbre seis onzas de azucar, mezclarlo todo y echarlo en una ollica vidriada y darle un hervor, cuanto alce el hervor no más, y co­larlo por tu manga tantas veces hasta que salga claro." 

Ara ja, sí que sí, callo.

Espero que als meus homes de laBanda els hi hagi agradat la seva ampolla de piment i a vosaltres no us hagi molestat gaire tota aquesta parrafada!

Bon profit! :-)