Per un plat de macarrons

Al número 146 de la revista Cuina ens parlaven de la predilecció que tenim la majoria dels catalans pels macarrons, bé, el titular era "la pasta que més agrada a Catalunya". I certament, sembla ser que és així. A casa som 100% fans dels macarrons i un o dos plats cauen cada setmana, segur.

Cas a part són els macarrons de la meva SistEsther. No és que ens agradin, sinó que els idolatrem. Quan els cuina i ens en fa un tàper, l'Advocat i jo lluitem forquilla contra forquilla per veure qui en menja més quantitat. I des que estic embarassada encara m'obsessionen més. Serà que el petitó també en serà molt i molt fan???

Em venen tan de gust des que estic embarassada que cada dos per tres li deixo caure algun comentari per saber si en farà properament per anar salivant...

I pensava l'altre dia que aquesta obsessió meva pels macarrons de la meva Sist és molt semblant a la que senten els personatges del llibre infantil Per un plat de macarrons de Mercè Canela. El coneixeu? No? Doncs no patiu que us el presento.

El restaurant Da Bruno era el millor restaurant italià de la ciutat. Ningú no sabia preparar la pasta com el Bruno, i els seus macarrons "all’arrabbiata" s’havien fet tan famosos que fins i tot venia gent de fora expressament per tastar-los. (Per un plat de macarrons, de Mercè Canela. Barcelona: Cruïlla, 2007. pàg. 7)

Per un plat de macarrons tracta la història del restaurant Da Bruno, on el xef Bruno cuina uns macarrons all'arrabbiata tan bons que la gent fa cua i cua per poder-ne menjar. Tant d'èxit tenen els macarrons del Bruno que sense esperar-s'ho es veurà embolicat en una bona troca de gàngsters.

El llibre és una bona història d'humor i intriga, curta però trepidant, amb les il·lustracions molt de l'estil del còmic de Ramon Rosanas, que fa les delícies dels lectors infantils tant si els agraden els macarrons com si no! :-)