1, 2, 3... pizzes!

Seguint amb el recent adquirit hàbit de cuinar alguna recepta que aparegui al darrer número de la revista Cuina que hagi rebut, aquest cop he triat la pizza que era el tema central de la portada. Bé, vaig amb una mica de retràs perquè aquest número que us poso ja no és el darrer, però oi que em perdoneu?

Des de fa anys, quan cuino pizza i faig la massa jo mateixa, sempre segueixo la recepta del cuiner Fabián Martín. Al seu llibre Las mejores pizzas del mundo s'hi troben diferents versions bàsiques per fer diverses masses de pizza. Ja us havia explicat les instruccions del Fabián per fer una massa de pizza bàsica, però lògicament també volia tastar l'opció que ens donava la Giovanna Peracchia al seu article. I si la recepta d'en Fabián permet estirar-se i cuinar diverses pizzes, la Giovanna no es queda enrera: tres pizzes i una quarta que vam congelar perquè no podíem més!

Comencem amb el festival de pizzes. Per fer la base, no us enganxaré la recepta de la Giovanna Peracchia perquè ja l'ha penjat la Nuni, de la Cuina Violeta, i així aquest post no esdevindrà quilomètric si només us escric les tres receptes que vaig cuinar.

Pizza bianca de salmó

Les pizzes blanques m'apassionen. Crec que les vaig tastar per primer cop a la Casa de Pizzas i des de llavors repeteixo sempre que puc. La base no porta tomàquet, per això se li diu blanca. Hi ha qui les fa posant directament mozzarella sobre la base, d'altres formatge cremós... A mi m'agrada barrejar les dues opcions. Així, poso formatge cremós a la base i a sobre hi tiro mozzarella ratllada. Enforneu fins que la massa sigui cuita (vigileu que no es cremi el formatge). Fora del forn afegiu el salmó fumat. És important que no l'afegiu abans d'enfornar el conjunt perquè el salmó es ressecaria i quedaria molt i molt salat.

Pizza d'espinacs i tomàquets secs

Vaig aprofitar les restes d'uns espinacs cuits la nit anterior i també uns quants tomàquets secs que quedaven en un pot. Aquest cop sí que hi vaig posar tomàquet a la base i a sobre hi vaig repartir els espinacs, els tomàquets i mozzarella ratllada.

Pizza al pesto

Aquesta recepta de pizza me la va facilitar un company de feina que va viure un temps a Roma (bojos Erasmus!). He de reconèixer que al principi no em va fer gaire el pes, però un cop experimentada, us he de dir que m'encanta! Agafeu un got i aboqueu pesto fins a la meitat, afegiu 7 cullerades de llet i barregeu-ho bé fins que tingueu com una crema de pesto. Escampeu-ho per la base de pizza i afegiu rodanxes de mozzarella. També podeu posar-hi trossets de pernil. Enforneu uns 10 minuts i ja m'ho direu... ;-)

Després d'escriure aquest post, m'estan venint unes ganes boges de fer aquella quarta porció de pizza que vaig deixar al congelador...

Bon profit!