Escudella de mongetes al #DijousTàper

Avui era el dia. Després d'unes quantes setmanes esperant, havia arribat el moment. Els dos membres del club #DijousTàper havíem de tastar la meva proposta i decidir si era digna d'ingressar en aquesta associació que s'han muntat el Javi i l'Esther, dos companys de la biblioteca que doblen torn els dijous alterns que jo no doblo. Però, ai las, que ambdós han decidit posar-se malalts el mateix dia i m'he quedat jo sola amb tres racions de la meva proposta: una escudella de mongetes del Ganxet que revifa només d'olorar-la!

Hauré de tenir paciència i esperar fins que arribi l'hora del meu proper examen. Avui, però, m'he aprovat amb nota! :) I ara afinem la gola i cantem l'escudella segons Joan Amades que vaig trobar al Gastromimix...

L'escudella per dinar,

menjar bo i sa, 

l'escudella al vespre

tira-la per la finestra.

Escudella per dinar

un gran menjar,

escudella per sopar

la pots llençar.

Escudella rescalfada

pel gat o per la criada.

Ni escudella sense tall,

ni amanida sense ceba

ni bona salsa sense all.

Ceba - pastanaga - patata - salsitxes de pagès - mongetes del ganxet - brou - farigola - sal

Com que les mongetes ja les teniu cuites, m'he pogut estalviar tenir-les la nit abans en remull. El brou també el tenia fet, per tant ha estat una escudella prou ràpida. 

He posat a sofregir a l'olla amb una miqueta d'oli, 3 salsitxes de pagès tallades a trossos. Un cop  daurades he afegit el brou calent, una ceba, una pastanaga i una patata pelades i tallades. Ho he deixat fins que les patates fossin ben cuites i just abans d'apagar el foc he afegit les mongetes ja cuites. 

He tastat per rectificar el punt de sal i he afegit una miqueta de res de farigola, per donar un puntet.

Era tan bona que he repetit. Em sap greu per vosaltres, Javi i Esther, que a sobre que esteu malaltons, us ho heu perdut...