Mongetes de cullera d'en Cesc

El meu amic Cesc segueix regalant-nos les seves aportacions culinàries i bé que me n'aprofito, no fos que s'ho repensi i me les comenci a cobrar... Ara que ja se'ns ha tirat el fred a sobre, comparteix amb nosaltres una recepta que es veu que triomfa bastant entre les seves amistat i que ell la cuina per a tota la setmana. A casa ens ha agradat!

Us trancric la recepta tal qual me la va enviar ell, que després la modifico i encara rebré crítiques. Per cert, les mides dels talls d'esbergínia no us els prengue en serio perquè s'estava enfotent de mi... mira que és simpàtic!

Fan falta mongetes seques (posades en remull la nit abans, i aleshores per que se les diu seques?), alberginia, ceba i bacallà del que es fa servir per esquexada (el tindràs en remull depenen de com t'agradi de sal).

Es posa oli i es fregeix una guindilla (o dues) de les que van en vinagre, a continuació ceba (més o menys fina al gust, tot i que no recomano la textura pure, però per gustos) i després les albergínies, una o dues, sense pell i tallades a daus, d'aprox. 1.5x1x1 i a la olla amb la ceba ja daurada. Això xupa oli que és una passada, en fi quan la albergínia està una mica feta hi afegeixo el bacallà tallat a daus, les mongetes, ho barrejo tot ho cobreixo amb aigua abundant (també questió de gustos però representa que és un plat "de cullera") poso pebre i all i julivert naturals picats (força julivert). Es tanca la olla a pressió (si tot això en una olla a pressió) i es deixa coure el temps necessari perquè les momgetes quedin fetes que això ja depen de l'olla i tal.

I sembla que la col·laboració no s'atura... ja tenim una altra recepta del Cesc!