Hallacas

Enguany he fet un sopar de Nadal ben tradicional, tot i que no era català, era típic de Veneçuela, origen del meu cunyat Rubén. Hem sopat hallacas, un menjar tan típic en aquest país caribeny, però tan laboriós i amb uns ingredients difícils de trobar aquí, que la majoria de veneçolans que viuen fora del seu país s'enyoren molt i molt.

I com que aquestes festes són per gaudir amb la gent que t'estimes, i jo m'estimo amb bogeria la meva germana Esther, no m'ho vaig pensar ni una mica quan em va proposar que m'apuntés al seu equip "hallaquero" i fer-li una bona sorpresa al Rubén. Abans de res, us faré cinc cèntims del que són les hallacas i del seu origen, amb les pròpies paraules del cunyat:

"Las hallacas son invención de los esclavitos que servían a los colonos españoles de Venezuela. Éstos se pegaban las grandes comilonas, pero tiraban gran cantidad de la comida que los esclavitos recogían y armaban en una especie de tamales que evolucionaron hasta la hallaca. Los ingredientes de las hallacas son difíciles de encontrar en Venezuela porque no forman parte de nuestra tradición sino de la de los colonos españoles, como las aceitunas por ejemplo."

Bé, un cop aclarit que les hallacas són un invent dels esclavitos (mireu que és guasón el meu cunyat), us diré que consisteixen en una massa de farina de blat de moro groga que es tenyeix amb oli de llavors d'onoto (es fa infusionant les llavors en oli, aquest es tenyeix de vermell i amb l'oli tenyim la massa), aquesta massa es posa sobre fulles de plàtan, s'aixafa i a sobre s'hi posa un guisat de verdures i carn, a sobre més farcit que normalment és de pebrot vermell, ametlles, olives, ceba..., llavors es tanca en forma de paquet i s'embolica en una altra fulla de plàtan com si fos una faixa, ho lliguem amb cordill de cuinar i es bull durant una hora. Després es pot consumir treient les fulles.

Us he enganxat uns vídeos on l'Esther fa una hallaca perquè jo veiés com es muntava. El dia abans havíem cuinat el guisat i ella havia fet la massa. Certament és un plat ben laboriós però molt agraït de fer en família i amb la gent que estimes. Després ens hem passat un parell de dies fent-ne sense parar... Sentireu les nostres veus als vídeos, totes dues amb un accent un pél veneçolà que ens encomana el chamo Rubén i amb la música nadalenca veneçolana. :P

En aquest primer vídeo veieu com a sobre dues fulles de plàtan muntades una sobre l'altra i amb les vetes transverssals s'hi posa una mica de massa, s'aplana bé, ha de quedar més aviat fineta. Es fa sobre un paper de plàstic perquè la massa és oliosa i es quedaria enganxada a l'estri amb que l'aplanèssim, en el nostre cas vam fer servir una olla.



Com veieu ja hem posat una mica del guisat, -que porta ceba, porro, alls, alls tendres (molts alls i alls tendres, moltíssims), pebrot i tomàquet-, unes tires de pebrot, ceba, ametlles, olives i unes quantes panses.




Ja només ens falta tancar les hallacas. Com veieu, l'Esther ajunta els extrems de les fulles de plàtan, els doblega fins que queda un farcellet i tanca també els extrems. Llavors amb una fulla de plàtan s'enrotlla com si fos una faixa. Només falta lligar la hallaca amb fil de cuinar i bullir-la durant una hora.

Val a dir que ens van quedar boníssimes, i això que ambdues no n'estàvem gens convençudes que poguèssim assumir l'èxit de la missió, però ho vam aconseguir, tant, que el Rubén ja es planteja vendre-les entre la comunitat veneçolana de Barcelona... Ell en va quedar molt content i l'Advocat també, que al més pur estil venezolano va venir a última hora i no ens va ajudar pas a l'Esther i a mi, només ens anava comentant els errors, això sí, la seva bé que se la va menjar... , però li perdonem perquè és molt guapo!

Jo que sóc molt fan de la música del meu cunyat, que és molt bon músic i poeta, m'encanta anar a casa seva perquè sempre ens posa música molt original i que en general desconec. Com no podia ser d'una altra manera vam escoltar nadales veneçolanes i és clar, la meva preferida ha resultat la dedicada a la hallaca que com resa la dita a Veneçuela, la mejor hallaca la hace mi mamá, que a més ens parla de la diversitat de receptes que es poden trobar sobre aquest plat nacional nadalenc, tantes com cases les fan. Ahir vaig penjar la nadala a GoEar i aquí mateix us la deixo perquè l'escolteu.

I per acabar (moltes gràcies per la paciència a tots els que heu arribat fins aquí) no em resisteixo i penjo una foto meva, ben orgullosa, amb les hallacas que vaig fer la nit de Nadal. Vull agrair també la paciència que va tenir amb mi l'Esther, que coixa com estic vaig fallar el dia de l'elaboració de la massa per anar a rehabilitació. Si algú s'anima el proper Nadal i vol li passo la recepta, que no l'he transcrit al post perquè és ben llarga i no volia fer-me pessadeta.

Que seguiu passant unes Bones Festes!