La Carmanyola: Pollastre rostit amb raïm
Quan faig torn doble a la biblioteca arribo a les 9.15 i marxo a les 21 hores. Faig un descans al matí i un altre a la tarda i també disposo d'una hora i mitja per anar a dinar, i tot i que no visc gaire lluny de la biblio, depenc de l'autobús per arribar-hi i la línia no és de pas freqüent, així que em quedo a la cuina de la feina i dino allà.
Com que a casa sempre cuino jo, menys quan l'Advocat em prepara algun dels seus plats estrella (com oblidar el pa bimbo amb nocilla...), procuro fer un parell de racions de més que van destinades a la Carmanyola que m'acompanyarà als dinars a la feina. No és tan complicat, només cal canviar certs hàbits i pensar com si una persona més dinés a casa.
Avui estreno La Carmanyola, una secció que espero pugui ser setmanal, on us ensenyaré què m'emporto a la biblio per dinar. És un homenatge al Lunchbox de l'Iban, espero que t'agradi... La primera carmanyola porta pollastre rostit amb raïm, una recepta adaptada d'una altra de la revista Cocina fácil que podeu veure aquí sota mateix. Espero que us agradi!
Comentaris
El tupercito (me encanta la palabra carmanyola!) es lo mejor, te hace sentir en casa allá donde estés. Y este plato parece un estreno muuuuy prometedor (quénivelmaribel).
Ah, al Chatrán ya lo conocía, si que es clavadito al Mack! :)
El perill de dur plats tant suculents a la feina (i sabem del que parlem) és que amb l'excusa que fa una pinta boníssima, tothom ho vol tastar i al final tu et quedes sense!!
petons
Ptnts
Jo he estat dos anys anant amb la carmanyola amunt i avall, a vegades fins i tot s´em esgotaven les idees però et pots creure que ara que l´he abandonat en ocasions la trobo a faltar????
Estic fatal....... ;P
Una abraçada!!!