Croquetes d'espinacs

Fa uns anys a una botiga biològica vaig comprar una safata de croquetes artesanes i n 'hi havien de força gustos, tots vegetarians: espinacs, cigrons, pastanaga... Totes em van agradar moltíssim. Uns mesos més tard em vaig comprar el llibre de la Irena Gelpí La cuina vegetariana i les tres receptes hi eren! Després d'un temps m'he decidit a provar de fer-les a casa i el resultat ha estat excel·lent, no han durat ni un dia! A més, els meus espinacs estaven avorrits a la nevera i feien una cara que ja no era tan fresca com quan els vaig comprar així que han seguit les bases de qualsevol croqueta: fer-les amb restes de menjar.

300 gr d'espinacs cuits, ben escorreguts - 6 cullerades de farina integral - 1 cullerada de mantega - llet - nou moscada - pa ratllat - pebre - sal - (jo hi afegit un pessic de pinyons...)

En una paella grossa foneu la mantega i afegiu-hi la farina; deixeu que es torri una mica però sense parar de remenar, per evitar que s'enganxi o es cremi. El foc ha d'estar baix. Afegiu-hi els espinacs trossejats, sal, pebre i una mica de nou moscada, i remeneu-ho amb compte. Aboqueu-hi un got de llet, molt lentament i sense parar de remenar. Continueu la cocció, sempre a foc lent, fins que es quedi ben espessa. Si veieu que hi queda massa, podeu afegir-hi una mica més de llet; si queda massa líquida, afegiu-hi més farina.

Traieu-ho del foc i deixeu-ho refredar. Una vegada fred, agafeu porcions de massa amb una espàtula de fusta, doneu-los forma de croqueta amb les mans i arrebosseu-les amb pa ratllat. A continuació ja només queda fregir-les.

Recepta del llibre: GELPÍ, Irene. La cuina vegetariana. Barcelona: Columna, 2004. ISBN 84-664-0371-X.

Petit truc dels meus: vaig coure els espinacs amb un polsim de bicarbonat (com ens va aconsellar en David Lienas) perquè no perdessin gaire color i després els vaig refredar ràpidament amb aigua i gel.