Sant Ponç

“...i per allà era per on venien, amb tots sos arreus a coll o muntats en burrets, els firataires de la fireta de Sant Ponç: venedors de rosquilles i caramels, de confits, vi blanc i aiguardent, d’avellanes i pinyons torrats, de morratxes i cantirets de vidre, de soldats de plom i trompetes de llauna; l’home del tret al blanc i el de la baboia, el cec del violí que convertia en planyívoles melopees el relat de crims vulgars, i en Cristòfol, el beneit de Llisquents, que feia gestos i ganyotes enmig de les rodones, escarnint a totes les bèsties conegudes, dels rossinyol fins al garrí i de l’ase fins a les sargantanes.”

Cada 11 de maig recordo la lectura de Solitud de Víctor Català (Caterina Albert) passejant per la fira de Sant Ponç del carrer Hospital o a la del barri de Sarrià. Va ser gràcies a aquesta novel•la, que em va impactar sobremanera durant l’institut, vaig descobrir la festivitat de Sant Ponç. A la fira faig provisió de mel, herbes, fruits secs i fruites confitades. Enguany no podrà ser... Ai.