Arroz con leche

“Arroz con leche

Yo quiero encontrar
A una compañera
Que quiera soñar

Que crea en sí misma
Y salga a luchar
Por conquistar sus sueños
De más libertad.”
.
El poemari Arroz con leche de Natalí Tentori em serveix d’excusa per recuperar l’arròs amb llet que em feia la meva àvia. Des que recordo sempre he estat molt ‘làctia’: llet, nata, mantega, formatges... Tinc records d’infantesa lligats a l’olor de bullir llet crua per fer nates, a la llet fregida de la meva àvia i a la seva germana fent formatge fresc amb aquells cistellets blancs i blaus que deixaven passar el xerigot.
.
Aquest poemari ja és ben bé això, el vincle entre la infantesa i els nostres referents adults femenins: àvies, tietes, mares, amigues, veïnes. Comunitats femenines de cures compartides i la saviesa que han compartit amb nosaltres. En aquest cas, Natalí Tentori refà la cançó infantil argentina “Arroz con leche” en clau llibertadora i li serveix d’inspiració per a la resta de versos. Una autèntica delícia que va ser mereixedora del IX Premio Internacional Ciudad de Orihuela de Poesía para Niños.

100g arròs
1/2l aigua
1/2l llet
1/2l nata
2 cs sucre
1 branca de canyella
canyella en pols
1 pell de llimona
.
Per un costat bullim la llet i la nata amb la pell de llimona i la branca de canyella. Quan arribi al punt, apartem del foc i deixem infusionar.
.
Posar l’arròs en aigua freda i posar al foc. Quan aixequi el bull, afegir la llet infusionada (treieu la pell i la canyella). Baixeu el foc i aneu remenant constantment fins que l’arròs agafi el punt de cocció desitjat. Triga una estoneta, paciència!
.
Just abans de retirar del foc, afegiu dues cullerades de sucre. Si us agrada més dolç, poseu-ne més. Repartir en pots i deixeu atemperar. Un cop refredat afegiu la canyella en pols per sobre i cap a la nevera.
.
Bon profit i bona lectura!