Tornen els #DijousTàper

A la biblioteca hem començat el mes de novembre canviant els horaris de feina, degut també a un canvi dels horaris d'obertura al públic de l'equipament. Ara passaré més estones treballant al matí i quan hi vaig a la tarda entraré molt més d'hora, així que hauré de quedar-me a dinar a la feina més sovint.

Això m'ha fet consultar blogs i llibres per millorar els tàpers que molt de tant en tant portava a la biblioteca. Entre els blogs és lògic destacar al flamant guanyador dels Premis Blogs Catalunya 2013 en la secció Cuina, gastronomia i enologia (personal) L'hora del tàper de la Marga Pradas. Pel que fa als llibres, el meu rànquing l'encapçala una de les obres de l'Ada Parellada, Dinars de tàper on es troben multitud de propostes senzilles i ràpides per dinar a la feina amb molta qualitat. La mateixa Ada ha tret un altre llibre fa molt poc titulat En tàper que encara no he pogut fullejar, així que no sé si és una ampliació del primer o una nova versió. Per cert, ambdós llibres els trobeu a les Biblioteques de la Província de Barcelona (com sempre, jo escombro cap a casa...).


I el primer #DijousTàper ha estat un d'inspiració bento. Coneixeu els bentos? Se'n diu així del menjar que està posat en capses per poder-lo menjar fora de casa. Es combina l'arròs com a ingredient principal amb altres menges de temporada, normalment vegetals i alguna proteïna.
Durant el primer trimestre de l'embaràs no vaig tenir problemes associats a la gestació, però com em va coincidir amb l'estiu (i sempre se'm regira molt l'estómac de la calor) no vaig menjar gaire, per no dir gens. Anava passant a base de sucs i poqueta cosa més. I és clar, em vaig acabar aprimant. Ara que ja sóc al segon trimestre, puc menjar però m'ha passat la gana. Així que el poquet que ingereixo miro que sigui prou consistent i tingui força nutrients. Una mica d'arròs, una mica de verdura i la proteïna. A base de les restes de fer el sopar de l'Advocat em vaig muntar aquest tàper que vaig posar per colors.
Res de l'altre món, ni comparar-ho amb la originalitat de les combinacions de colors i les presentacions dels bentos japonesos, però oi que fa una mica de patxoca???

Comentaris

L hora del tàper ha dit…
Iris, gràcies per fer-me tant bona "publicitat", je, je.... Bromes a part, m'agrada que trobis interessants alguns dels meus tàpers per adaptar-los als teus. I sobretot, t'animo a que disfrutis dels dinars a la feina i no els vegis com una "cosa terrorífica".
Berta ha dit…
Hola Iris, jo ja estic al tercer trimestre i ja porto alguns anys menjant de tàper! El més important és fer que sigui apetitós i no perdi moltes propietats pel camí... Al meu blog pots trobar també algunes idees...
bertaskitchen.blogspot.com.es
Anònim ha dit…
Hola!!!
Quin orgull que em dediquis part del post! Em sento molt honorada.
I el que dius és ben veritat, els tàpers han de tenir una mica de tots els grups d'aliments i sobretot ser molt saborosos, com diu la Berta!

Abraçades
Ada Parellada
Gemma ha dit…
És important preparar un bon tàper per menjar bé a la feina, i tu has començat amb molt bon peu. Segur que el teu tàper serà un dels més envejats a la feina, je je je... ;)
Irisibula ha dit…
Marga, sí, sí, ja m'hi penso esforçar perquè els tàpers que porti a la feina siguin de qualitat.

Berta, gràcies per donar-me l'adreça del teu blog. Xafardejaré les teves propostes. I felicitats per l'embaràs!

Ada, quin orgull per a mi que em deixis un comentari, jo sí que em sento molt honorada. A casa som molt fans teus! :-)

Gemma, tens tota la raó, cal treballar-se els tàpers. Aquest va cridar l'atenció per les coloraines i la disposició.

Entrades populars