Crema de carbassa amb bolets per a l'infiltrat de la casa

Sembla que la fresca ja es comença a instal·lar a les terres catalanes. O no. Perquè deu n'hi do quina darrera setmana que hem tingut: uns dies fresca, els altres calorada. Per sort no he agafat cap refredat. Dic per sort, no pas perquè a mi em molestin especialment els refredats, aguanto molt bé el fred, però enguany és important que no em posi gaire malalta perquè la meva ingestió de medicaments ha quedat molt restringida. 
I és que tinc un infiltrat, un petit okupa, al meu cos. Un petit cuquet que va creixent dins la meva panxa, que vol aliment de qualitat i poqueta química. :-)
Doncs un dels millors remeis per no refredar-se és mantenir l'escalfor del cos, o això diu tothom oi?, i amb una bona sopa o crema es solucionen tots els mals de la tardor i l'hivern. Jo en sóc molt fan, així que de seguida que baixa una mica la humitat de l'estiu, ja em poso a fer caldo com una boja. I si fa fred, ve molt de gust.

Al número 151 de la revista Cuina trobareu un ampli reportatge sobre les carbasses, amb un clàssic de les receptes tardorenques, la crema de carbassa. L'Ada Parellada ens facilita consells per cuinar-les al reportatge i al seu blog ens dóna una fórmula infalible per fer cremes de verdures. Jo n'he fet de diversos tipus i combinacions, algunes estan penjades al blog (amb pastanaga i papaia; amb suc de taronja i també en xarrup) d'altres encara no, però per exemple un dels menús del 15 d'Els fogons de la Bordeta el van dedicar a la carbassa i surten moltes idees.
Com el gat que trosseja la carbassa, l'esquirol que remou la sopa i l'ànec que li posa el punt de sal, seguir el ritual per cuinar la crema de carbassa em dóna molta pau. Us recomano que us feu amb el llibre per a infants de la Helen Cooper, Sopa de carbassa, us en cuineu una de ben bona i gaudiu amb la història, una molt bona manera de transmetre el gust per la cuina.


(adaptació de la recepta publicada al número 151 de la revista Cuina)
1 carbassa petita - 1 ceba - bolets de temporada - brou (opcional) - oli d'oliva - pipes de carbassa

En una paella ofegueu a foc lent la ceba tallada a daus petits. Deixeu que caramelitzi i quan sigui daurada, afegiu els bolets nets i tallats també a dauets. Deixeu confitar amb la ceba uns deu minuts, corregiu-ne el punt de sal i pebre i reserveu-ho.
Mentrestant, en un cassó amb abundant aigua bullent i un pessic de sal, coeu la carbassa, pelada i tallada a daus de la mateixa mida, uns 15 minuts fins que sigui ben tendra. Refredeu amb aigua amb gel i reserveu.
Amb la batedora, tritureu la carbassa, amb un xic d'aigua freda de la cocció o brou, fins que n'obtingueu una crema llisa i homogènia. Corregiu el punt de sal i pebre. Jo la presento amb les pipes de la pròpia carbassa ja dessecades i una mica torrades així li aporten un toc cruixent ben gustós a la crema.

¡Bon profit!

Comentaris

Gemma ha dit…
Enhorabona!!! Felicitats!!!!!!
Una crema de carbassa tan bona com aquesta és el millor que pots fer per alimentar aquest petit ocupa que tens , je je je... :)
Irisibula ha dit…
Gràcies Gemma!!!
Per sort no tinc desitjos perquè si no gràcies al teu blog ja hauria pujat mooooooooolts quilos!!! XD
Cuina Cinc ha dit…
Ohhhh la carbassa m'encanta, quantes possiblitats i aquest conte tant entranyable,
et deixo la aportació de cuinacinc:
http://cuinacinc.blogspot.com.es/2012/11/empanadon-de-carbassa.html
Bon cap de setmana,
Irisibula ha dit…
Gràcies Fina, ara mateix vaig a fer-hi una ullada a la teva carbassa! :-)

Entrades populars