Torrada amb compota de poma i plàtan

Diuen que qui no es consola és perquè no vol i després d'una setmanitis infernal m'havia de consolar jo mateixa. Que no sabeu què és una setmanitis? Segur que els que tinguin fills ho sabran. Doncs ajunteu una gastroenteritis infecciosa amb una bronquitis i ja teniu la meva setmana infernal...

Fa quinze dies l'Advocat i jo vam marxar a Istanbul aprofitant el pont de la Pasqua Granada i allà, per culpa del canvi de temperatures entre l'interior (aire condicionat) i l'exterior, les meves angines ja van començar a donar la tabarra. En tornar es va complicar en bronquitis i a sobre vaig enganxar una pasa de gastroenteritis. 

El panorama ha estat moooolt patètic, però ara que ja he tornat a la feina estic més animada. L'únic però, és que encara estic a dieta tova: arròs blanc ad infinitum, pollastre o peix bullit, pa torrat, poma ratllada i plàtans madurs. Un autèntic xof per a qualsevol que gaudeixi de la cuina i del bon menjar.

Però com us deia, qui no es consola és perquè no vol o això diuen. Així que ahir al vespre vaig posar una poma ratllada dins un cassó petit, ho vaig cobrir amb aigua i a foc lent ho vaig deixar reduir per fer quelcom semblant a compota. La meitat d'aquesta compota la vaig barrejar amb un plàtan madur i ho vaig untar a sobre d'una llesca de pa de motlle torrat.

Una miqueta de canyella en pols per sobre i ja he enganyat el sentit de la vista. Sembla que m'estigui menjant no sé què... :)