Pastís de xocolata d'en Bruce Bogtrotter, i de l'Esther també!
Sembla que a mida que creixem, les nostres festes d'aniversari disminueixen proporcionalment. Ens fem grans i les festes són pels nens, oi? Però no trobeu a faltar aquelles reunions a casa amb els amics i companys de classe, amb una gran taula al menjador farcida d'ampolles de refresc, entrepans, patates i gusanitos? I què me'n dieu del clàssic pastís? Tant podia ser el que es feia amb capes de galetes de les rectangulars i xocolata, el típic pa de pessic decorat amb "lacasitos" o els gelats si apretava la calor... Quins records!
Quan la sist Esther em va dir que volia organitzar una petita festa pel seu aniversari es van trobar, com diuen en castellà, el hambre con las ganas de comer. M'hi vaig engrescar i de seguida vaig oferir-me a fer el pastís. Amics de l'institut, de la facultat, anteriors i actuals companys de feina ens vam aplegar a casa seva per celebrar-ho i jo no hagués pogut portar cap altre pastís que el d'en Bruce Bogtrotter. No sabeu qui és?
"Ahir al matí, a l'hora del pati, vas lliscar com una serp a la cuina i vas robar-hi de la meva safata un tall del meu pastís de xocolata particular! Aquesta safata m'havia estat preparada per a mi particularment per la cuinera! Era el meu desdejuni! I el pastís era de la meva propietat particular! No era un pastís per als estudiants! No et pensaràs que jo menjo la porqueria que us dono! Aquest pastís era fet de mantega de veritat i de crema autèntica! I ell, aquest bandit, aquest rebenta-pisos, aquest lladre de camí ral, aquest que veieu aquí amb els mitjons al garró, el va robar i se'l va menjar!"
Ara sí, oi? És la mítica escena de Matilda, clàssic de la literatura infantil escrit pel grandíssim Roald Dahl. Quin altre pastís podia fer-li una bibliotecària especialista en literatura infantil a una altra bibliotecària especialista en literatura infantil? Bé, poder qualsevol altre, però aquest va ser el que vaig triar. :)
La recepta del pastís que en Bruce Bogtrotter pispa a la dolentíssima Trunchbull la podeu trobar al llibre Les fangstigoses receptes de Roald Dahl on es recullen les preparacions de tot de diferents menges que apareixen als seus llibres. És un llibre únic si us agrada la cuina i la literatura infantil i/o teniu canalla. Malauradament em temo que està descatalogat, però a les biblioteques el trobareu.
Per a la cobertura: 225g de xocolata fondant - 225g nata líquida
Pre-escalfar el forn a 180º. Untar de mantega el motlle (20cm) i enfarinar lleugerament, eliminant l'excedent.
Fondre la xocolata al bany maria i barrejar-hi la mantega fins que quedi homogeni. Temperar.
Mentrestant separar les clares dels rovells i muntar les primeres a punt de neu.
Batre els rovells dels ous amb el sucre fins que la mescla agafi un clor blanquinós i hagi doblat el volum. Mesclar-hi la xocolata, procurant que no estigui molt calenta. Afegir la farina i barrejar.
Afegir amb molta cura les clares a punt de neu i barrejar fins que quedin ben incorporades.
Poseu la barreja resultant al motlle i enfornar uns 45 minuts.
Deixar refredar a sobre d'una graella i un cop fred desemmotllar.
Per fer la cobertura, fondre al bany maria la xocolata juntament amb la nata líquida, remenant de tant en tant. Jo vaig afegir una mica de praliné d'avellana per potenciar-ne el gust.
Deixeu temperar i llavors estrendre per sobre del pastís amb l'ajuda d'un ganivet o paleta.
Tot i que la recepta original és un excel·lent i humit bescuit de xocolata amb una cobertura de xocolata densa i potent, jo vaig modificar alguns ingredients i procediments perquè no sabia quins eren els gustos de la majoria dels convidats, aconseguint d'aquesta manera un pa de pessic més esponjós (amb diferent intensitat de cacau) i una cobertura més lleugera amb un toc més d'avellana. El resultat va ser tot un èxit i tothom en va quedar molt content. Us recomano, però, que cuineu la recepta original, no us decebrà si sou xoco-addictes!
Comentaris