y en tu fiesta me planté

Fa uns mesos us explicava que quin detallet havia cuinat per als convidats a la festa del nostre casament, però encara no havia compartit amb vosaltres com va anar la festa. Avui esmeno aquest retard imperdonable! :)

Igual que el detallet, volíem que la festa fos senzilla però que fes patxoca. La decoració la vaig preparar jo mateixa, quasi tot ho vaig fer a mà, força mesos abans, però una convidada inesperada ens ho va esguerrar tot... Aquell dia, el nostre dia, va ploure com si s'hagués d'acabar el món. 

El gran espai llogat, amb la seva gespa, amb el petit llac ecològic on banyar-se, les llumetes i espelmes... res de res. Vam haver de refugiar-nos sota una carpa. 

Aquest imprevist podria haver destrossat completament la festa (i no us enganyaré, el disgust que em vaig endur va ser gros), però la combinació de certs elements van aconseguir que esdevingués un èxit. 

Quins?

part de l'espectacular barra que ens van preparar Bar7tBarcelona, fotografiada per la Norma Grau

* la barra lliure: en Carles Bonnín va ser el MVP de la festa. 6 mesos després els amics encara ens comenten l'èxit de la barra lliure. Una de les coses que tenia més clara era que volia una barra lliure de qualitat. A la xarxa vaig trobar Bars7tBarcelona i la Gemma Clofent em va confirmar que l'havia encertat. Vam disposar d'una carta de diferents gintònics, vodkatònics i altres còctels indispensables (amb i sense alcohol). Es van adaptar a l'espai que ens va quedar amb la pluja apocal·líptica, els còctels estaven brutals, la qualitat boníssima i el show espectacular. La gent no es movia de la barra!

Carles, vull un altre caipiroska! Els millors còctels que he tastat mai. Ja estic pensant una excusa per tornar-lo a contractar! :)

la Norma Grau no va disposar de gaire estona per fotografiar els canapés del Central Café...

* el menjar: un mes abans de la festa encara no tenia el menjar. No trobava un servei de càtering que s'adaptés a les meves necessitats. El meu àngel de la guarda particular, el mestre Bonnín em va tornar a salvar recomanant-me el servei del Central Café. Jo els coneixia del seu local al c/Tuset però no el catèring. Els seus canapés, enrotllats, petits sandvitxos, guacamole, natxos, hummus i altres delicadeses senzilles, informals però ben bones que es poden menjar dret mentre parles amb uns i altres van agradar molt.

* els dolços: no volíem pastís de noces, que ja el donàvem en conserva!, però com a amants dels dolços necessitàvem una miqueta de sucre i el Petros de Lukumas ens va preparar una seixantena dels seus dònuts grecs que van embogir al personal. La cirereta? Els elegants cupcakes de ma germana, que combinaven amb l'estètica MadMen del casament. Els convidats que van marxar més tard no van deixar ni canapés, ni lukumas ni cupcakes. Tothom que ho va voler va tornar amb una capsa de lo poquet que va sobrar.  

Sí, va deixar de ploure durant uns cinc segons i la Norma Grau va fer servir la ciutat com a fons de les fotos

* les fotos: la senzilla i el saber fer de la gran Norma Grau ens va acompanyar per últim cop (després de la sessió de parella i el casament) el dia de la festa. No vam poder fer les fotos que haguéssim volgut però com a bona professional es va saber adaptar a les circumstàncies i el photocall va ser una festa dins de la pròpia festa!

* els amics i familiars: que van treure importància a la impressionant pluja, ens van animar i gràcies a ells vam gaudir d'un dia que no oblidarem mai.

Gràcies a la combinació de tots aquests elements ja tinc ganes d'organitzar una altra festa!