Pedres de la resistència

Gràcies als esplèndids companys de feina que tinc, fa un mes i mig vaig poder gaudir d'un cap de setmana al Castell de Cardona. No tinc paraules per descriure la meravellosa experiència que va ser. El castell és espectacular i passar-hi una nit, impressionant! Està molt ben conservat i es respira història catalana per tots els racons. Tampoc ens vam perdre la mina de sal! I ja que teníem l'oportunitat, també vam aprofitar per pujar fins a Solsona, buf, què maca que és tota la zona i el seu menjar, ai, quina salivera...

Us recomano moltíssim que hi passeu un cap de setmana, esdevindrà màgic!

Per suposat, no vam marxar sense comprar els dolços típics: les pedres de la resistència de Cardona (anteriorment anomenades rocs) i uns sols de Solsona.  Les pedres tenien una consistència i textura semblant als carquinyolis, estaven delicioses i l'aroma de taronja era encisadora. Els sols són un vici en si mateixos, farcits de praliné!

El curiós nom de les pedres de la resistència és degut a la història del castell com a últim reducte de resistència durant l'entrada dels Borbons a Catalunya i a l'envàs on et venen les pedres hi inclouen un interessant fulletó on llegir tota la història.

I per cert, avui a TV3 emeten el documental 1711. El setge, sobre el setge que el castell de Cardona va patir durant 34 dies per part de l'exèrcit francès. Jo no me'l penso perdre. Bona Diada a tothom i Visca Catalunya!