Canelons d'espinacs

Quan vaig convidar l'Esther i el seu chamo a dinar perquè poguessin veure el pis nou, vaig tenir clar que faria un dinar que a ella li fes arrufar el nas només dient-li el nom del plat. Havia de tenir algun ingredient de color verd intens així que els espinacs van ser els escollits. Com a farciment d'uns canelons ben tradicionals em va semblar una bona manera de menjar-nos-els, que fa de festa i celebració, no creieu? A més, són boníssims! Per cert, li van encantar!

Aquesta recepta és una adaptació de la publicada al llibre Cuinar és senzill, de la Montserrat Seguí de Queralt.

(4-5 persones)

20 canelons - 1 kg d'espinacs - 2 ous durs - 1 ceba - 1/2 litre de llet - 40 gr mantega - 20 gr formatge ratllat - 100 gr xampinyons

Coeu els canelons dins d'una olla amb aigua bullent i un rajolinet d'oli. Poseu els canelons d'un a un, deixeu-los bullir lentament, uns 15 minuts aproximadament, i remeneu-los sovint. Un cop els tingueu cuits, traeieu una part de l'aigua de la cocció i poseu-n'hi de freda: la pasta ha de quedar ben coberta amb aigua fresqueta fins al moment de fer-la servir, per evitar que s'enganxi. Aleshores col·loqueu-los sobre el taulell, un al costat de l'altre, a punt de farcir-los.

Farciment. Sofregiu la ceba ben trinxada en un cassó amb un xic d'oli i, quan rossegi poseu-hi els xampinyons i les fulles dels espinacs, tot tallat ben prim; sofregiu-ho 3 minuts, traieu-ho del foc i afegiu-hi els ous durs picats. Repartiu-ho entre els canelons; enrotlleu-los i col·loqueu-los en una plata de servir, resistent al forn. Cobriu-los amb salsa beixamel, empolseu-los amb formatge i gratineu-los al forn.