Sopa de macarrons, d'El Nadal que no vam tornar a casa

“Cada ovella al seu corral. Tota la família al voltant de la taula parada. Què menjarem? De primer l’escudella: sopa de macarrons o de galets, amb aquell brou que es pot tallar. Després la carn d’olla… Sí, senyor, després la carn d’olla. I quina carn d’olla! No hi ha de faltar res: mitja gallina, carn de bou i de moltó, orella de porc, cansalada grassa i magra, botifarra blanca i negra, pilota, garró, patata, col, cigrons i api. Qui en sàpiga fer una de més completa que aixequi el dit.”

🍲

Així explica Eugeni Xammar el dinar de Nadal a Barcelona. Perquè això de tirar-hi galets a l’escudella és ben modern. Abans, macarrons tallats. I és l’opció que vam triar a casa, no pas per fer-nos els vintage, sinó perquè els galets van fer figa i quasi tots van acabar escardats...

*

Si us agrada l’època nadalenca, us recomano molt la lectura d’”El Nadal que no vam tornar a casa” (Acontravent Edicions), un recull d’articles, poemes i textos dels refugiats, exiliats i presos catalans escrits l’hivern de 1939.