Un berenar a Ginebra

 “-Què esperem algú?

- No! Berenarem els tres sols. No us sembla bé?

- Sí, sí, és clar. Però hi ha molt de menjar...

- Hem acabat molt tard de dinar amb un amic que fa temps que no véiem...

- I que també viu aquí, a Ginebra.

- No t’enfadis si...

- Au! No em fareu un lleig! Sempre queda un raconet.

- És clar.”

Amb aquest posat tan típicament d’amfitriona que vol afartar de menjar els seus convidats, intenta Mercè Rodoreda convèncer Josep Maria Castellet i la seva dona, que mengin més d’un briox amb pernil dolç i mantega de la bona safata que els hi ha preparat per berenar.

La pel•lícula Un berenar a Ginebra, de Ventura Pons, es basa en un dels capítols del llibre Els escenaris de la memòria de l’escriptor, editor i crític literari Josep Maria Castellet, on es relata la trobada entre aquest i la seva dona amb Mercè Rodoreda al seu pis de Ginebra. Aquella tarda li va quedar gravada a la memòria perquè l’escriptora va ser inusualment oberta i van acabar parlant de temes dels que no acostumava a parlar mai com la seva maternitat, la relació amb l’Obiols, l’exili, l’escriptura...

És una meravella de pel•lícula, sembla talment que podrem agafar un dels brioixos i seure a conversar amb la Rodoreda. I avui, que en faria 108, és una nit ideal per mirar-la.