Compota de poma
“Mi papá tiene manos tibias y sus dedos saben a compota de manzana. Ojalá tuviera mil manos.”
La compota de poma és un dels plats que més em reconforta, tant a nivell físic com emocional així com el nen protagonista que mitjançant la compota de poma troba la manera de reconciliar-se amb el seu pare. A mi m’agrada preparar-ne quan necessito trobar-me i reconciliar-me amb la nena que porto dins. Aquesta és la recepta que jo faig servir:
Pelar les pomes, treure el cor i les llavors i talleu a trossos. Posar-los en un cassó amb l’aigua i el suc de llimona a foc molt lent. Tapar i deixar coure molt a poc a poc vigilant que no es cremin. Retirar del foc quan les pomes estiguin desfetes. Si es vol una compota molt fina, triturar. Jo no afegeixo sucre ni cap altre edulcorant perquè trobo que les pomes ja són prou dolces, però això ja va a gustos... Bon profit i bona lectura!
VERPLANCKE, Klaas. Compota de manzana. Barcelona: Ekaré, 2012.
1/2kg pomes vermelles
3 cs aigua
1 cp suc de llimona
1 pessic de canyella en pols
3 cs aigua
1 cp suc de llimona
1 pessic de canyella en pols
Pelar les pomes, treure el cor i les llavors i talleu a trossos. Posar-los en un cassó amb l’aigua i el suc de llimona a foc molt lent. Tapar i deixar coure molt a poc a poc vigilant que no es cremin. Retirar del foc quan les pomes estiguin desfetes. Si es vol una compota molt fina, triturar. Jo no afegeixo sucre ni cap altre edulcorant perquè trobo que les pomes ja són prou dolces, però això ja va a gustos... Bon profit i bona lectura!
VERPLANCKE, Klaas. Compota de manzana. Barcelona: Ekaré, 2012.
Comentaris