L'EGGS de Paco Pérez

Una de les coses que podria menjar sense aturador són els ous. Em tornen boja, tant és l'elaboració. Agraeixo als déus genètics que no ser-ne al·lèrgica i poder-ne menjar cada dia. Sí, allò que fa un temps es va posar tant de moda de "només un parell d'ous a la setmana que més és contraproduent", no hi combrego. 

Trobo que és un ingredient que la majoria creu abastable però que en realitat és francament complicat cuinar-lo bé. La truita francesa, per exemple, és un plat molt senzill però perquè te'n surti una de ben bona, n'has de conèixer els trucs. Fins i tot els ous durs, m'agraden. En Josep Pla suposo que ho atribuiria a la meva passió per l'aeronàutica: "Els ous durs s'han de reservar per a les persones que es dediquen a l'heroïcitat, com per exemple els astronautes." Doncs amb una mica de sal i pebre i un rajolinet d'oli, ben bons que són...

O els ous passats per aigua, al loro!, que tenen el seu què. Sobretot si després els acompanyes d'alguna part porcina i va, posem-hi un representant clorofíl·lic perquè no ens enviïn a la presó. Des que les xarxes socials van envair les nostres vides, què hi ha més mainstream que trencar un rovell d'ou i veure com s'escampa? RES! Però és que és molt porno, a mi em posa molt a to. No faria res més, trencar rovells i menjar-me'ls. Ai...

Tota aquesta parrafada és per fer-vos saber què m'agrada molt i molt el restaurant L'EGGS del xef multi estrellat Paco Pérez. Tot i que fa quasi quatre anys que és obert, no n'havia parlat fins ara perquè he volgut anar-hi diverses vegades per documentar-me bé. (Cola com a excusa?) Si esteu al dia dels restaurants que obren i tanquen a Barcelona, segurament ja n'haureu llegit força crítiques, però si us interessa saber quina ha estat la meva experiència, quedeu-vos i en parlem.

Com el seu nom indica, el restaurant té una oferta central basada en els ous com a ingredient principal, de Calaf i de gallines de corral, (les que són felices, no?). Per què hi he anat quatre o cinc vegades abans d'escriure aquestes línies? Doncs perquè cruspir-te quatre plats d'ous en un mateix dinar, tot i que m'encantaria, poder no és el més recomanable. I també perquè la carta de L'EGGS també disposa d'una molt bona oferta en plats que van més enllà dels ous. Així que si a vos no us agraden tant els ous, també hi podreu anar.

Per no afartar-vos a fotos, us ensenyo els plats que més m'entusiasmen. 

- Els que són pròpiament plats d'ous, no us perdeu: l'ou a baixa temperatura amb parmentier de tòfona i bolets, les patates "pobre-ric" amb tòfona i ous ferrats, les croquetes de rovell d'ou, l'steak tartar amb tocs mexicans i moll de l'os a la brasa, els spaghettini Arrabbiata amb gamba vermella i ou poché, els ous Benedict (un clàssic!) i un plat que ja no tenen a la carta i trobo moooolt a faltar, l'ou en cocotte amb salsa Perigueux, porros tendres i daus de foie-gras i panxeta.

Croquetes de rovell d'ou

Ou en cocotte amb salsa Perigueux, porros tendres i daus de foie-gras i panxeta

Spaghettini Arrabbiata amb gambes vermelles i ou poché

Ous Benedict
(si voleu veure com s'escampa el rovell, cliqueu)

Steak tartar amb tocs mexicans i moll de l'os a la brasa

- Si ja esteu "fins als ous" dels ous, tasteu: la crema de carxofa amb bunyols de gambetes i pernil, els calamarsets de cosa amb cigrons, les ales de pollastre amb salsa picant i Pack Choi o l'arròs melòs de bolets i parmesà.

Crema de carxofa amb bunyols de gambetes i pernil

Arròs melòs de bolets i parmesà

- Pel que fa a les postres (que tot sovint queden més deslluïdes en aquests tipus de restaurants més temàtics): molt recomanables el soufflé de xocolata amb gelat d'avellanes i sobretot sobretot sobretot, el pastís de llimona deconstruit amb gelat de violetes. Brutal! També era molt bo l'arròs amb llet que feien quan van obrir, ara ja no hi és a la carta.

Soufflé de xocolata amb gelat d'avellanes

Pastís de llimona deconstruit i gelat de violetes

Voldria posar punt i final a aquest post (no sé si algú haurà arribat fins aquí) dirigint-me directament als resposanbles de L'EGGS, trobo que faríeu molt bé si copiéssiu a la Laura Borràs i les seves postals literàries de l'Institució de les Lletres Catalanes i a cada taula els comensals trobéssim una cita literària referent als ous. N'hi ha moltes i de ben bones. Al començament del post n'he triat una de Josep Pla, que apareix al llibre El que hem menjat, però l'Emili Teixidor també en parla al seu llibre de contes Sic transit Glòria Swanson (el conte L'ou gargot s'explica que hi ha tres tipus d'ous: els que serveixen per fer truites i ous ferrats, els que duen el pollet al rovell i els ous gargots que són aquells que estan fecundats però que les gallines abandonen i per tant es queden a mig fer) o el mític poema de Miquel Martí i Pol...

Quan es couen, quins esclats,

els ous ferrats,

fins i tot, si no es vigila,

poden fer alguns disbarats.

I un cop cuits, ben presentats,

els ous ferrats,

se'ls mengen sense ganyotes

fins i tot els desganats.

Bon profit!!!