Entrepà de Nadal (del 15)

Si hi ha una cosa com quasi res  més, són els entrepans. Dolços, salats. Amb el pa de barra, de pagès, de motlle. Amb crosta, sense crosta. M’apassionen. Molts records que guardo de la infantesa estan relacionats amb aquesta opció per menjar que pot ser tan creativa i variada a l’hora. Un dels meus entrepans favorits quan era petita era el de tonyina, amb maionesa i olives. Uf! Em cau la baba només de recordar-ho, però ni d’altres, com el chivito que també és una adicció. I els frankfurts? Un imprescindible quan viatjo a Madrid és un brutal entrepà de calamars. Guau, no menjaria altra cosa...  

Així que sempre vaig rere algun llibre amb receptes originals, provant bars nous amb les seves especialitats i mirant de reproduir-les a casa. També tinc afició a relacionar els entrepans amb moments especials o esdeveniments concrets. Si vaig a un concert, me’n faig un. Per viatjar, un altre. Si vaig d’excursió a la muntanya, aquell altre. Com veieu, és una gran afició.

I no podia deixar passar la nova convocatòria del bloc Els fogons de la Bordeta amb la seva proposta de fer entrepans per a la recepta del quinze d’aquest mes. Amb totes les receptes que rebran segur que en trobaré moltes per fer i estic decidida a reproduir-ne una i batejar-la amb el nom “entrepà del 15 de maig”.

L’entrepà que jo proposo és una recepta que ha esdevingut un clàssic a casa. El vam fer per primer cop per Nadal. No té gaire d’especial, és un entrepà d’aprofitament amb ceba, pollastre i xampinyons.

Pa – ceba – xampinyons – sobres de pollastre rostit – formatge crema

Sofregiu la ceba tallada a tires amb els xampinyons. Quan hagin enrossit, afegir una bona cullerada, o dues, de formatge cremós. Apagueu el foc i remeneu fins que es desfaci bé. Afegir les sobres de pollastre rostit i posar-ho al pa de barra partit per la meitat. Com veieu, jo no tenia pollastre rostit ni pa de barra, així que he utilitzat pa de pagès i pit de pollastre a la planxa.

Boníssim!!!