Truita de l'avi Eugeni

Si llegiu aquest recull de receptes i despropòsits gastronòmics, sabreu que fins fa poc les meves dues negacions culinàries eren la maionesa i la truita de patates, d'altra banda receptes prou fàcils i de les que primer s'aprenen... una, que és especialeta...

Bé, doncs gràcies al Cesc vaig poder fer la meva primera maionesa perfecta, sense històries estranyes i amb gust de maionesa, i ara gràcies al delokos he pogut fer una truita de patata que va quedar deliciosa, espectacular, gustosa, meravellosa!

Us recomano molt que la feu perquè és molt fàcil i sempre s'encerta! La recepta, aquí.

Comentaris

Iris, això de la cuina té aquestes coses. A vegades allò que sembla més senzill és allò que no aconsegueixes que et surti bé, jo per exemple l'arròs de peix, en canvi en puc fer de conill, de pollastre, amb costella, de verdures... , però el de peix se'm resisteix. Què hi farem! A veure si em passa com a tu, i trobo la recepta que em solventi el "problema"!
PTNTS
Dolça
Anònim ha dit…
Senzillament deliciosa!
MAR ha dit…
Té una pinta excel.lent per ser la teva primera truita de patates ... jolines ja ens agradaria a molts !!!

petonets
mar
Francina ha dit…
Iris!!!! Trobava a faltar les teves cròniques culinaries!!!! pero l´espera a pagat la pena, perque aquesta truita té una pinta espatarrant!!!!

Un petonet!!
Núria ha dit…
Dic el mateix que la Francina, també trobava a faltar les teves cròniques....la truita com a mi m'agrada crueta de dins....ja espero la propera història culinaria...fins aviat
bajoqueta ha dit…
Jo faig coses superdifícils, i no sé fer maionesa per exemple :)

Ai quina bona pinta de truita.

Entrades populars