Etiquetes

Mauri

La meva sogra, que ja s'ha fet famosa al bloc, quan estic malalta (que és força sovint) passa per Mauri i em compra quatre mandanguetes, com diu ella, perquè no hagi de fer el sopar. Què es mona la Teresa! Em té tan mimada...

la pastisseria encara conserva aquella imatge d'establiment antic, però amb classe

l'aparador de pastissos sempre espectacular

les catànies i les pastes de te són ben famoses


Uns sandvitxos, un entrepà de pernil ibèric i un petit assortit de croquetes et fan passar la jornada malaltona molt més a gust...
Enviar missatge per correu electrònic
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Mercè ha dit…
Iris, com et mima la sogra!!! Ja cal que la cuidis bé! ;) La Mauri és una de les meves favorites! Fan unes ametlles recobertes de crocant i xocolata que són la meva perdició! :p
0:30
ChetoCheta ha dit…
Vaya suerte de suegra!
14:40
Anònim ha dit…
Això és una sogra i la resta són punyetes!!! Quina bona pinta de menjars!!! Així segur que et recuperaràs ben ràpid ;-) !
Molts petons i cuida't!!!
0:48
Anna ha dit…
quan penso amb Mauri ràpidament em ve al cap la flaire que fa quan passes per davant de la botiga, tan bo com el que es pot menjar dins...un olé per les sogres!
20:05
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars