Exposició "Menús de guerra"

Torno a treure el cap per la meva cuina virtual després del naixement del meu Cuquito. Em sap greu haver estat tan de temps allunyada d'aquest espai perquè he trobat molt a faltar explicar-vos totes les experiències que hem anat vivint fins ara. Per sort, el petitó és un santet i no me n'he estat d'anar a restaurants, seguir cuinant i visitar exposicions. Espero tenir una miqueta de temps cada setmana per explicar-vos tot el que hem pogut anar fent.

Avui començo a posar-me al dia explicant-vos que, gràcies al Museu d'Història de Catalunya i a la llibreria Bestiari del museu, dijous passat vam tenir la sort d'assistir a una visita guiada a l'exposició Menús de Guerra. Cuina d'avantguarda i supervivència.

Sergi Freixes, comissari de la mostra, ens va explicar que l'origen de l'exposició sorgeix quan treballava en l'organització d'una altra exposició: Contes infantils de la guerra. Recopilant informació sobre la producció editorial infantil durant la guerra, va ensopegar amb el receptari Menús de guerra que la Generalitat va encarregar al cuiner Joan Vila el 1937. És un receptari especialment concebut per a la població que es quedava a la rereguarda i és un pràcticament vegetarià per les dificultats de l'època per trobar carn.

L'exposició no és només un reflex dels malabarismes que havia de fer la població durant la guerra per confeccionar un menú amb les matèries disponibles, sinó que també és un repàs de la cultura gastronòmica catalana de l'època analitzant les figures gastronòmiques, passant per les produccions editorials culinàries i les iniciatives hoteleres de llavors.

Entre els cuiners i gastrònoms de l'època, Sergi Freixes ens destacà especialment les figures de Joan Vila (de qui diu que és el cuiner més mediàtic de l'època), Josep Rondissoni (ambdós professors de cuina de l'Escola de la Dona), Ignasi Domènech (segur que teniu algun receptari seu a casa perquè encara s'editen els seus llibres) i Ferran Agulló, gastrònom i primer en afirmar que Catalunya té una cuina pròpia. Com a curiositat també ens explicà que Agulló és qui bateja la Costa Brava amb aquest nom.

L'exposició també repassa les tendències culinàries de l'època com el vegetarianisme i el naturisme o com s'adaptaven els establiments hotelers a decrets com el del Plat Únic. És molt interessant l'explicació de la iniciativa de la Generalitat perquè la població obtingués els seus propis ous, cuidant gallines. El que es va anomenar La batalla de l'ou.

Pel que fa a la cuina en el mercat editorial de l'època, a la mostra es poden veure els llibres de cuina per fer classe a l'Escola de la Dona, receptaris de l'època on s'explica com adaptar plats tradicionals en versions per fer amb menys ingredients (com la truita de patates simulades); també es poden contemplar diversos exemplars de la revista Menage i el fitxer Vila, un sistema per organitzar les fitxes de receptes que venien a les revistes.

Per finalitzar la trobada, els assistents vam ser obsequiats amb un refrigeri molt en consonància amb l'època que retrata la mostra: pa amb vi, pa de figues i fruita seca, i avellanes. I per fer-ho baixar, vi de la terra.

Jo també vaig passar per la llibreria i em vaig comprar un parell de llibres i receptaris sobre el tema. I gràcies que no em vaig emportar la llibreria sencera!

Si dijous passat no vau poder assistir a aquesta visita guiada, avui a les set de la tarda teniu una darrera oportunitat. Només cal que envieu un correu electrònic a la llibreria per reservar plaça. No us decebrà!

Bon profit! :-)