CAR-MO-NI-ZA-CIÓN

Quan vaig començar a treballar a la biblioteca del barri del Carmel, un parell de bibliotecaris valents com no n'hi ha d'altres em van adoptar dins del seu grup mafiós: laBanda. Van valorar que molava prou per unir-m'hi, ser anomenada Chica de laBanda (oh yeah!) i adoptar les tradicions gastròpates més arrelades. I no va ser cap suplici, tot sigui dit. Sóc 100% de laBanda!

Una d'aquestes tradicions ja us la vaig explicar fa uns anys: l'esmorzar demencial dels diumenges al matí, però avui us vull explicar què menja laBanda quan dobla torn. Aquesta proesa fins i tot té nom propi: Carmonización.

[actualització 26/10/2013: el Casa Carmona ja té pàgina a Facebook! Feu-vos fans!]

carmonización. 1. f. Acción y efecto de carmonizar.

carmonizar. 1. intr. Dicho una persona: Comerse el mítico menú que sirven diariamente en Casa Carmona, bar situado en el barrio del Carmel en Barcelona.

Si el diccionari de la RAE molés prou, podríeu trobar la definició de la Carmonización, però com no mola tant, doncs me la cuino jo mateixa.

Com qualsevol bar de menús dels de tota la vida a Casa Carmona pots escollir diverses opcions de primer, segon plat i postres, però el preu també inclou un suc de tomàquet (gaspatxo o salmorejo quan apreta la calor) o una ració mini d'amanida abans de començar. Per entrenar les papil·les gustatives... I és que les racions són èpiques, s'ha de ser un autèntic mascle o marimascle com jo.

Entre els primers més valorats trobem:

Niñaaaa, una de espárragos (pot d'espàrrecs blancs, amb el seu bon tall de pernil i maionesa)

Niñaaaa, una de rusa (ració de la que podrien menjar dues persones adultes)

Niñaaaa, una de sopa de galets con huevo y tropezones (que podrien ser meteorits acabats de caure)

Niñaaaa, una de lentejas (o altrament anomenades llentillis que s'han de menjar amb vinagre)

També són brutals les migas que trobareu tots els dijous, estius inclosos, amb la seva sardina, meló i olives. Això sí, després haureu d'esperar un parell de segles abans de banyar-vos a la piscina...

Qualsevol persona mínimanent normal s'ha quedat tip només amb el primer plat perquè com ja us he dit abans les racions són mida paquiderm, però sí carmonizas, no es poden perdonar ni els segons ni les postres. Entre els millors segons trobem:

Niñaaaa, una de lomo adobao (perquè posar-hi tres talls quan en pots posar cinc...)

Niñaaaa, una de pechuguitas y secreto a la plancha (sí, també podeu cuidar la línia)

Niñaaaa, una de lacón está muy bueno, con bien de pimentón

Niñaaa, una de "almóndigas con champis" (8 no són prou mandonguilles)

Ay, niñaaaa, que hoy tengo, madre mía lo que tengo, ¡PLATO ALPUJARREÑO! (pebrots, morcilla, choriso i ou tot ben fregit amb patates, ole, grasazaaaa)

No puc deixar d'esmentar el plat d'entraña, sangre encebollada i callos, bàsics de Casa Carmona.

I per rematar un gran clàssic per postres:

Niñaaaa, un Frank Sinatra (¿lo has pillao niñaaa, lo has pillao? flan sin nata...)

El punt i final a la Carmonización el posen els cafeses, és a dir carajillos de rom i gots de tub fins a dalt de patxaran, necessaris per agafar aquell toc azocao tan característic d'aquests bars. La Chica de laBanda amb un te ja faig i últimament passo directament a la camamilla, em faig gran. Veieu perquè he hagut de començar a córrer en curses populars, oi???

Com heu pogut comprovar, Casa Carmona és un bar dels de tota la vida, dels que comencen a extingir-se, amb tota la família rera la barra, atenent als clients amb tota la confiança del món tant si et coneixen de fa cinc minuts com de fa cinc anys, on es menja de p_ta mare. Sovintejat pels treballadors de la biblioteca, els del centre d'atenció primària i el veïns de tota la vida, on podreu escoltar i participar dels debats per arreglar el món, l'equip de futbol i on aprendreu com fer-vos-ho per quedar-vos embarassats de nen o nena, al loro!, hi ha un mètode i el Juan de Casa Carmona te'l pot explicar.