Salvem el Cacaolat des de la Granja Viader
Des que es va saber que el destí de Nueva Rumasa seria el mateix que el de l'antiga i que les empreses que havia anat comprant al llarg dels últims anys es trobaven en perill, els fan del Cacaolat -i encara més els empleats- vam(*) començar a tremolar, però l'inquietud es va desfermar l'altre dia a twitter en saber que podria ser difícil trobar el mític batut als supermercats, tot i que el consum als bars estava garantit.
La situació actual del mític batut és ben paradoxal: alhora un èxit i un fracàs. Tot està passant com si fos una pel·lícula o un d'aquests documentals que estan tan de moda últimament sobre la crisi mundial, on tot s'enfosa com un castell de cartes. El final feliç es podria entreveure en l'empenta que els ciutadans estan donant a la marca amb el recolzament a les xarxes socials i potser per això -perquè és clar que Cacaolat té una parcel·la molt ben definida al mercat- ja estan sortint pretendents per comprar-lo com Llet Nostra (us imagineu?, més català impossible).
La situació actual del mític batut és ben paradoxal: alhora un èxit i un fracàs. Tot està passant com si fos una pel·lícula o un d'aquests documentals que estan tan de moda últimament sobre la crisi mundial, on tot s'enfosa com un castell de cartes. El final feliç es podria entreveure en l'empenta que els ciutadans estan donant a la marca amb el recolzament a les xarxes socials i potser per això -perquè és clar que Cacaolat té una parcel·la molt ben definida al mercat- ja estan sortint pretendents per comprar-lo com Llet Nostra (us imagineu?, més català impossible).
Mentre passen els dies, què podem fer?Doncs a banda de beure Cacaolat nit i dia, podem fer un viatge en el temps fins a la Granja Viader i visitar el lloc on es va inventar la beguda. Un negoci que encara pertany a la família i on segueixen pasteuritzant la seva llet, que ve de Cardedeu.
Deixant de banda l'encant estètic del local, la qualitat dels productes que serveixen és una excusa excel·lent per justificar el desplaçament i la cua que de ben segur haureu de fer per mirar d'aconseguir una taula.
Un cop aconseguida la preuada taula, preneu-vos un Cacaolat, una xocolata o un suís (mare meva quina nata!), però també el vostre temps. No aneu amb presses. Per sucar, els meus preferits són els melindros, però també els croissants o les ensaïmades. 
Què n'és de consistent aquesta xocolata! 
La Granja Viader es troba al carrer Xuclà 4-6, de Barcelona.Trobareu més informació sobre el culebrot a les xarxes socials:
- a Facebook: Salvem el Cacaolat o Volem que Llet Nostra compri la marca Cacaolat
- a twitter: #Cacaolat o #salvemelcacaolat
- a Facebook: Salvem el Cacaolat o Volem que Llet Nostra compri la marca Cacaolat
- a twitter: #Cacaolat o #salvemelcacaolat
(*)Em sento en l'obligació d'aclarir que em considero una fan del Cacaolat sense consumir-lo perquè el seu sabor no és gaire del meu gust, però sobretot perquè se'm posa fatal a l'estómac. Tot i això, el Cacaolat és un producte que ens ha acompanyat a tots (quasi segur, no?) amb les mítiques falques publicitàries i perquè segons a quina temperatura el demanessis era més bon senyal del canvi d'estació que no pas El Corte Inglés.
Comentaris
a mi en el Hoteluchen me llamaban el niño del cacaolat los primeros años porque mientras los demas camareros se pillaban turcas con birra estrella yo me ventilaba los cacaolats que no veas.
me jodio mucho la noticia cuando lo supe, no tenia ni idea que habia ido a parar a manos de la puta Nueva Rumasa, por esas cosas de la vida.
Un primo mio que sabe mucho de estas cosas me dijo que seguramente se salvara porque es una marca muy apetecible para otras empresas. Me da igual que sea Llet Nostre como Central Lechera Asturiana, solo espero que se salve y que la nueva dueña no sea un golfo apandador como la familia Ruiz Mateos.
Y a mi el cacaolat me sabe a gloria y no me sienta mal. Viva!