Garrí de Divendres Sant (Cicle La Cuina del Cesc)

Feia temps i temps que el bibliotecari-cuiner estrella d'aquest bloc, en Cesc, no feia cap aportació espectacular de les seves. I es veu que s'ha estat aguantant per fer-ho amb força. I és que aquesta entrada no és per a tothom, sobretot fugiu tots els vegetarians perquè ja aviso que les fotos que venen a continuació poden ferir la sensibilitat dels gastrònoms que no vulguin ser conscients que mengem animalons ben macos...

Potser us estranyarà el nom per a aquesta entrada, Garrí de Divendres Sant. Bé, ho entendríeu perfectament si coneguèssiu al Cesc. És tot un heretge! I el Divendres Sant no s'està de res i desfoga la seva vena carnívora amb ganes. Alguna de les fotos demostren la passió desaforada que sent per la carn. A mi, que sóc més aviat bleda m'ha fet molta pena el porquet..., però s'ha de reconèixer que havia d'estar ben bo!

la víctima

el botxí, que a sobre humilia a la víctima

La recepta del garrí no pot ser més senzilla:

només s'ha de preparar un adob picant al morter herbes

(farigola, orenga, llorer, bitxo, pebre...), all i un bon raig d'oli

s'unta bé el garrí i cap al forn!

l'home i el trofeu