Pastís de noces, en conserva!

Sóc detallista de mena. M'encanta fer regals a la gent i sempre procuro estar molt atenta als gustos de tothom per encertar-la sempre. No perdono aniversaris, nadals ni ocasions especials, i a vegades no responc a cap festivitat, senzillament ho faig perquè sí.

Fa uns mesos vaig començar a organitzar una festa molt especial per celebrar un esdeveniment el meu casament, dut en la més estricta intimitat, però que volia compartir amb la família i els amics. 

Suposo que coneixeu la tradició de regalar alguna coseta als convidats, a mi m'encanta, però trobo que la majoria de vegades es regalen tonteries impersonals, triades entre moltes coses, i que tant podria ser allò com allò altre. I això sí que no.

A mi m'agrada obsequiar de manera molt personal i quan vaig començar a pensar què regalaríem als convidats, vaig donar voltes a moltes opcions, però finalment em vaig decantar per la idea que fa temps van compartir amb tots nosaltres els genials companys de La cuina vermella: pastissos en pots de conserva.

Tot i que pot semblar una mica aparatós, en realitat és ben senzill de fer: una bona recepta de bescuit i uns pots (el del chino ja serveixen, la mida segons us convingui, jo la vaig determinar segons si era per una persona, dues o famílies). La recepta que jo vaig triar és una molt fàcil de fer de bescuit de cacau, necessitareu:

4 ous - 125ml de llet - 125ml d'oli - 200 gr de cacau en pols - 

200 gr de farina - 3 culleradetes d'impulsor - 125gr de sucre

Bateu els ous i el sucre fins que agafin un color pàlid i doblin el seu tamany. 

A poc a poc, afegiu l'oli i la llet procurant.

Barregeu la farina, el cacau i el llevat, aboqueu la barreja humida 

i integreu tot el conjunt amb força i ràpidament, perquè no surtin grumolls.

Ja només caldria abocar-ho a un motlle i posar-ho al forn, 

prèviament escalfat a 170 graus, durant una hora.

Si feu servir els pots, compteu que cal estirilitzar-los prèviament. 

Jo ho vaig fer bullint-los en aigua, però els vermells donen l'opció de rentar-los 

al rentavaixelles i quan els treieu ben calents, abocar-hi la massa.

Ho enforneu, i depenent del tamany de pot trigarà més o menys. 

Els que jo vaig escollir de mig litre van estar llestos en una mitja hora, 

però aneu controlant.

Quan els treieu, vigileu que cremen una barbaritat, els tapeu i gireu-los tot seguit. 

Quan siguin freds, enganxeu l'etiqueta i llestos!

La nostra amiga Elisabet ens va enviar aquesta fotografia just abans de menjar-se'l!

Per les notícies que he rebut per part dels convidats, 

els pastissos de noces en conserva, van ser tot un èxit!!!