Leche frita

Com que la melangia és un estat força habitual en mi i la gastronomia m'hi fa tornar tot sovint a l'època en que era petita, ja n'he penjat unes quantes de receptes que em van marcar. Podeu trobar les madalenes de la meva àvia, les patates a lo pobre que feia el meu pare, els fideus a la cassola que ja eren motiu de celebració per ells mateixos... I segur que en deu haver alguna més. Però avui m'he decidit per la leche frita, unes postres boníssimes i plenes de calci. Ja m'ho direu si les proveu de fer...
120gr sucre - 120gr farina blat de moro refinada
Posem la farina i el sucre dins d'un bol i ho barregem bé.
Hi posem la llet i batem la barreja amb unes varilles fins que no quedin grumolls.
Ho posem dins d'un cassó i ho escalfem a foc mig durant
15 minuts fins que la massa hagi espessit.
Hem de tenir en compte que no s'ha de deixar de moure.
Quan hagi espessit ho posem a una safata de forn i ho deixem refredar a la nevera.
Quan estigui fred i hagi endurit tallem porcions amb un ganivet. És un bon truc humitejar una mica el ganivet amb oli perquè no se'ns enganxi a la massa. Passem les porcions per farina i després per ou i les fregim en abundant oli, que no estigui tan calent com per fumejar. Un cop daurada la llet fregida la podem passar per sobre d'una mica de sucre i canyella.
Comentaris
me llevo la foto para el collage!
Un beso fuerte