Hornazo charro

Si el Dilluns de Pasqua és el dia de La Mona, una setmana més tard a Salamanca, i rodalies, és Lunes de Aguas. Un dia de celebració de la "carnalitat" des de la més passional a la més gastronòmica. I és que el 1543 Felip II visita Salamanca perquè s'hi ha de casar amb Maria de Portugal i queda escandalitzat per la luxuriosa vida que porten els seus habitants i decideix que mentre s'allargui la Setmana Santa les meretrius hauran de marxar de la ciutat. Així els salmantins duran a terme una Quaresma sense temptacions carnals de cap tipus.

Per mirar que les "noies fresques" no intentessin tornar a la ciutat, aquestes eren custodiades per un capellà, que va rebre l'encertat malnom de Padre Putas, fins al segon diumenge passat Resurrecció. El dilluns tornaven les noies amb el capellà i travessaven el riu Tormes. D'aquí que aquest dilluns es digui Lunes de Aguas. Per celebrar la tornada de les prostitutes, s'organitzaven vertaderes festasses a la vora del riu on es bebia i menjava sense parar. Una de les menges que no falta mai és l'hornazo charro: una empanada farcida de carn i embotits que no fa per a aquells més preocupats pel seu colesterol i/o l'operació bikini... Això sí, és bo com una mala cosa...

Per a la massa: 1 kg farina - 1 got vi blanc - 1 got d'oli d'oliva - 3 ous - 25 grams de llevat - sal

Per al farcit: llom adobat - xoriço - pernil salat - ous durs

Desfem el llevat i la sal en el got de vi blanc. En un bol posem els ous, la barreja del vi i l'oli d'oliva. Ho barregem fins a l'obtenció d'una massa homogènia i a poc a poc anem incorporant la farina fins que veiem que és elàstica i no s'enganxa a les mans. La deixem reposar tapada amb un drap humit durant dues hores.

Passat aquest temps estirem la massa amb un corró i la deixem d'un gruix d'uns 3 milímetres aproximadament i la tallem en dues parts iguals. També podeu tallar-la en quatre parts i fer dues peces d'hornazos més petites. Una de les peces es posa a una placa de forn (sobre paper o silicona i si no mantega i farina) i ara es tracta d'anar fent capes amb els ingredients del farcit acabant amb rodanxes d'ou dur.

Cal que anem en compte i deixem un marge pels extrems, que els pintarem amb ou i ens serviran per tancar l'empanada quan posem l'altra peça a sobre, tapant tota la preparació. Es tanca, es pinta amb ou.

Us recomano que punxeu la part superior amb una forquilla perquè si no quan l'enfornem s'inflarà, ho hem d'evitar. Enfornar al forn escalfat prèviament a 200ºC durant 35 minuts, més o menys.

Ja veieu que no porta ni sofregit ni tomàquet, però és que no cal perquè al forn el greix de les carns i embotits es va desfent i humiteja la preparació.

Només l'olor que deixa per tota la casa segur que ja és pecat!