Els 'trenette' al pesto, a la pel·lícula Luca

 

“—La cena está lista. ¡Trenette al pesto! ¡Mangiamo!”

🌱
Vam mirar la pel•lícula “Luca” amb el meu fill i l’escena dels seus protagonistes fruint amb un plat de pasta amb pesto, ens va decidir a cuinar-ne.
Però si us fixeu (llisqueu a la propera 📸), veureu que el plat porta el que semblen patates i mongeta. A banda del nom del tipus de pasta, trenette.
🥔
Com a bona (espero) bibliotecària que soc, m’agrada saber el per què de les coses i no accepto afirmacions sense la font d’on provenen. Així que em vaig haver de buscar la vida per esbrinar per què el pesto a la regió de Ligúria porta mongeta i patata; i quin tipus de pasta són els ‘trenette’ perquè trobareu multituds de vídeos i posts recreant la recepta però cap informació al respecte.
🍴
Cal anar a les fonts d’informació adequades i pel que fa a la cuina italiana sempre es pregunta primer a @panepanna. Suscriviu-vos a la seva newsletter, és pura crema!
També vaig consultar un parell de llibres que vaig agafar a les biblioteques.
🍽
—A “Italia : recetas y costumbres de sus regiones”, d’Antonio Carluccio, ens explica que les quatre províncies genoveses tenen les seves pròpies variacions de pesto. Per exemple, a La Spezia hi afegeixen una espècie de quallada (‘prescinsoeua’) que fa que la salsa sigui més lleugera. També ens diu que els trenette és la pasta amb la que majoritàriament serveixen el pesto.

—A “Delizia! La historia épica de la comida italiana”, de John Dickie, hi dediquen un bon espai a parlar de les diferents varietats de pasta basant-se en una guia especialitzada del segle 18. Dels trenette diu que eren com espaguetis amb un tall transversal ovalat.
🙌🏻
Ara potser esteu pensant ‘quina pallissa ens està fotent aquesta dona’ (que és el mateix que pensen els adolescents que venen a la biblioteca a fer la formació sobre metodologia del treball científic)... SE SIENTE!

Al blog penjaré les citacions dels dos llibres i la recepta aconseguida gràcies a una veïna italiana. 😬

P.D. No vaig fer servir ‘trenette’ perquè, tot i viure a un barri ple a vessar d’italians, no em vaig trobar.