Musclos, de Musclos per sopar

"...vaig tenir un calfred només de pensar que tota la muntanya de musclos es movia perquè s'estaven obrint, i no era pas compassió, al capdavall me'ls menjo encara que no m'entusiasmen, i sé perfectament que abans que jo me'ls mengi són vius, també menjo ostres i en aquest cas sé que són vives mentre me les estic menjant, però no fan soroll. Em va agafar una mena d'atac d'ira contra els musclos perquè gosaven obrir-se en comptes d'estar-se quiets al seu lloc. Vaig dir, és una indecència que s'obrin i facin aquest soroll, una indecència i una falta d'indiscreció".

*

Ja vaig penjar el “Musclos per sopar” però és tanta l’adoració per aquest llibre que si es publica una nova edició, la compro, es cuinen musclos amb l’olla especial comprada a Brusel•les quan viatjàvem de ‘nòvius’ i es penja un altre post. Llegiu aquesta petita gran novel•la. La gaudireu!