Musclos (a la marinera) per sopar
"...vaig
tenir un calfred només de pensar que tota la muntanya de musclos es
movia perquè s'estaven obrint, i no era pas compassió, al capdavall
me'ls menjo encara que no m'entusiasmen, i sé perfectament que abans que
jo me'ls mengi són vius, també menjo ostres i en aquest cas sé que són
vives mentre me les estic menjant, però no fan soroll. Em va agafar una
mena d'atac d'ira contra els musclos perquè gosaven obrir-se en comptes
d'estar-se quiets al seu lloc. Vaig dir, no és una indecència que
s'obrin i facin aquest soroll, una indeciència i una falta
d'indiscreció".
L'acció de la novel·la es desenvolupa durant una tarda mentre una mare i els seus dos fills esperen l'arribada del pare després d'una crucial jornada de feina on ell hauria tancat un important acord comercial. Per celebrar-ne l'èxit, la seva dona es disposa a preparar uns musclos per sopar, el plat favorit del marit, tot i que a la resta de la família els musclos no els entusiasmen gaire.
Però el pare no acaba d'arribar i la tensió comença a apoderar-se dels presents. Primer és la preocupació que li hagi pogut passar alguna cosa, després la indignació perquè la tardança pugui espatllar els musclos que tant ha costat de preparar i finalment la por que l'absència del cap de família sigui una prova a la que els està sotmetent.
És impactant el domini del ritme de l'acció i la narració, ja que el soliloqui que es marca la protagonista és brutal. Com si fos una amiga amb qui t'estàs prenent el cafè, la protagonista de Musclos per sopar t'explica com durant una tarda mentre preparaven el sopar es desenvolupa una anècdota que trenca la seva vida familiar per sempre més.
Una gran novel·la que meravella i produeix rebuig a la vegada. Ha marcat un abans i un després en les meves lectures i n'agraeixo profundament a la Berta Bocado la seva recomanació. Una lectura imprescindible que trobareu en català i castellà.
Recepta de musclos a la marinera
- 1kg de musclos (si en trobeu del Delta, no ho dubteu)
- 1 ceba
- 3 tomàquest madurs
- vi blanc o cava
- pebre vermell
- llorer i julivert
- sal i pebre
--Si no comprem els musclos ja nets, cal netejar-los. Llencem els que estiguin oberts o trencats. La resta els posem sota un bon raig d'aigua freda i amb un ganivet rasquem la closca i arrenquem els filaments que sobresurtin.
--Piquem la ceba i la sofregim dins d'una cassola amb un raig d'oli i una fulla de llorer. Quan estigui daurada, afegim un xic de pebre vermell. Si us agrada el picant (a mi sí), podeu afegir també una caiena petita. Ho integrem bé.
--Ràpidament afegim una copeta de cava (o mig got de vi blanc). Cal fer-ho ràpidament perquè si deixem el pebre negre al foc massa estona, es crema i es torna molt amargant.
--Deixem que redueixi i quan s'evapori el cava, afegim els tomàquets ratllats i salpebrem. Cal que torni a reduir.
--Afegim els musclos nets, ho integrem tot bé i tapem.
--Quan els musclos s'obrin, ho remenem perquè tots es mullin bé en la salsa. Treiem del foc i els mantenim a la cassola tapats. És important no passar-se amb la cocció perquè si no els musclos agafaran una textura gomosa gens agradable. Servim tot seguit.
L'acció de la novel·la es desenvolupa durant una tarda mentre una mare i els seus dos fills esperen l'arribada del pare després d'una crucial jornada de feina on ell hauria tancat un important acord comercial. Per celebrar-ne l'èxit, la seva dona es disposa a preparar uns musclos per sopar, el plat favorit del marit, tot i que a la resta de la família els musclos no els entusiasmen gaire.
Però el pare no acaba d'arribar i la tensió comença a apoderar-se dels presents. Primer és la preocupació que li hagi pogut passar alguna cosa, després la indignació perquè la tardança pugui espatllar els musclos que tant ha costat de preparar i finalment la por que l'absència del cap de família sigui una prova a la que els està sotmetent.
És impactant el domini del ritme de l'acció i la narració, ja que el soliloqui que es marca la protagonista és brutal. Com si fos una amiga amb qui t'estàs prenent el cafè, la protagonista de Musclos per sopar t'explica com durant una tarda mentre preparaven el sopar es desenvolupa una anècdota que trenca la seva vida familiar per sempre més.
Una gran novel·la que meravella i produeix rebuig a la vegada. Ha marcat un abans i un després en les meves lectures i n'agraeixo profundament a la Berta Bocado la seva recomanació. Una lectura imprescindible que trobareu en català i castellà.
(Aquesta ressenya la vaig publicar originalment al Bibarnabloc)
Recepta de musclos a la marinera
- 1kg de musclos (si en trobeu del Delta, no ho dubteu)
- 1 ceba
- 3 tomàquest madurs
- vi blanc o cava
- pebre vermell
- llorer i julivert
- sal i pebre
--Si no comprem els musclos ja nets, cal netejar-los. Llencem els que estiguin oberts o trencats. La resta els posem sota un bon raig d'aigua freda i amb un ganivet rasquem la closca i arrenquem els filaments que sobresurtin.
--Piquem la ceba i la sofregim dins d'una cassola amb un raig d'oli i una fulla de llorer. Quan estigui daurada, afegim un xic de pebre vermell. Si us agrada el picant (a mi sí), podeu afegir també una caiena petita. Ho integrem bé.
--Ràpidament afegim una copeta de cava (o mig got de vi blanc). Cal fer-ho ràpidament perquè si deixem el pebre negre al foc massa estona, es crema i es torna molt amargant.
--Deixem que redueixi i quan s'evapori el cava, afegim els tomàquets ratllats i salpebrem. Cal que torni a reduir.
--Afegim els musclos nets, ho integrem tot bé i tapem.
--Quan els musclos s'obrin, ho remenem perquè tots es mullin bé en la salsa. Treiem del foc i els mantenim a la cassola tapats. És important no passar-se amb la cocció perquè si no els musclos agafaran una textura gomosa gens agradable. Servim tot seguit.
VANDERBEKE, Birgit. Musclos per sopar. Barcelona: La Galera, 2009. 106 pág. ISBN 9788424630744. --> Biblioteques de la província de Barcelona on podeu agafar aquesta novel·la en préstec
Comentaris