Aquesta expressió va ser la que utilitzà un nen per resumir l'explicació que m'estava fent la mestressa d'una parada d'ous del barri de Gràcia. La bona dona va veure la meva cara estranyada quan em vaig apropar a una bona pila d'ous de color blau verdós o verd blavós, com vulgueu. Són de gallina araucana, nena. Em digué. I jo vaig fer cara de "com si m'hagués dit de gallina marciana".
Resulta que la gallina araucana és una espècie xilena única, també anomenada gallina mapuche, que té la particularitat de pondre ous amb aquesta tonalitat que més aviat fa pensar en ous podrits. Però no. Resulta que els ous adquireixen aquest color gràcies a una enzima anomenada biliverdina que es diposita a l'ou en formar-se la closca Altres diferències amb els ous blancs o marrons, són la duresa de la pròpia closca, que el rovell és una mica més gros i que diuen que no pugen colesterol. Això últim no ho he pogut comprovar enlloc perquè arreu on ho he llegit sempre ve precedit dels mots "diuen que".
El nen ens mirà a les dues, estranyat. I devia pensar, quin rollo que s'estan fotent aquestes, i en veu alta va resumir: ous de barrufet. Doncs sí, ben bé ho podrien ser. El dia que els vaig comprar feia un bon sol que no deixa percebre molt bé la seva tonalitat característica, però sí que la podreu copsar en aquesta altra fotografia.
De gust, acompanyats d'unes bones patates, els ous ferrats de gallina araucana són exquisits!
Comentaris
La receta de los buñuelos la publiqué hace muchísimo tiempo, ais, que no estamos atentas... Tienes un buscador preciosísimo en la parte derecha, arriba, del blog, pero aquí te dejo el enlace: http://cocere.blogspot.com/2008/03/bunyols-de-bacall-i-salm.html
Para la de cookies... paciencia que es la madre de la ciencia. :)
Salutacions
Jorge
www.pocohecho.org