Nova gastro-tradició de Sant Jordi

Enguany Sant Jordi estava molt esvalotat pel fet que el Dissabte Sant li hagués pres el dia, però com sempre, al final ens vam angoixar per no res. Tothom va sortir a buscar la seva rosa i els seus llibres i a sobre els guiris ens hi van acompanyar!
A casa nostra vam dissenyar un pla milimetrat al detall per mirar d'aconseguir un èxit total en aquesta diada, per a mi era una mica més especial ja que la majoria d'anys em toca treballar. Tan bé ens va sortir el dia que han quedat instaurades diverses tradicions, això sí, totes gastronòmiques!

A primera hora vam quedar amb dos amics per esmorzar a la Granja Viader. Una bona xocolata amb melindres ens donaria les forces suficients per sortir amb ganes cap a les Rambles, voltar, remenar i comprar allò que ens vingués més de gust. I si cal treure colzes, es treuen!

Després de passar per diferents paradetes em vaig decidir per uns quants llibres de la Negra y Criminal, un de ben gastronòmic que llegiré el més aviat possible per posar-lo en pràctica. Ja carregats amb els llibres vam enfilar per Ferran fins a la plaça de Sant Jaume on vam poder fer la visita guiada a l'Ajuntament (ep, i sense fer cua).

A la sortida vam arribar-nos al carrer Llibreteria fins al Forn Sant Jordi per comprar les Típiques Rosquilles de Sant Jordi i de pas fer-nos amb un parell de pans de la diada. No sé què té aquest forn, a banda de tot el que és gastronòmicament remarcable, que em torna boja. Quan treballava a la Generalitat abans d'entrar, mirava de passar per davant i comprar-me una madalena. Les fan boníssimes! Com tot...

Bé, fins aquí, més o menys ja ho tenia força assimilat. No passa un Sant Jordi sense que acumulem tres o quatre pans que congelem i anem menjant a poc a poc, però quan va arribar l'hora de dinar va ser quan la nova tradició gastronòmica es va instaurar.
Ens vam acomiadar dels amics i vam trucar a la sogra per anar a dinar (ja sabeu que és molt esplèndida, però aquest cop el seu fill la va voler convidar tant sí com no) al restaurant de la Laie de Pau Claris perquè per Sant Jordi fan un menú especial i que òbviament només està disponible el dia 23 d'abril. L'any passat hi van anar l'Advocat i la seva mare i en van parlar tan bé que en tenia moltes ganes. Va ser un èxit, us ho recomano perquè el menú va ser molt complet, ben bo i la qualitat-preu excel·lent! Normal que hi hagués una cua...

Per començar ens van servir l'aperitiu de mentrestant que consistia en una miniburger de paté de campanya i després una degustació d'entrants que portava enrotllats de meló amb pernil ibèric, piruleta de formatge de cabra, tartar de vieires amb verdures i bunyols de peix amb compota d'alfàbrega. Boníssim.

De segon podies triar entre dues propostes de carn i dues de peix. Nosaltres ens vam decidir pel carpaccio de salmó salvatge i el llobarret amb terrina de porros i bonítol i salsa de fruita de la passió. Quin peix...

I per acabar unes originals postres de fruita del drac (pitaia) i pinya gratinades amb crema pastissera i un fondant de xocolata i caramel amb sorbet d'essència de rosa molt ben aconseguit.

Va ser un dinar molt especial per la qualitat de les menges però també per l'ambient literari que es vivia al local amb els autors signant i els lectors comprant llibres a dojo. I de cirereta era la meva rosa, la de la Creu Roja, que era vermella, grossa com un puny i amb uns branquillons de floretes grogues que feien senyera. Una meravella que encara m'aguanta ben fresca al menjador de casa.

Personalment vaig gaudir com mai aquesta diada perquè per qüestions laborals sempre em toca treballar tota la jornada i enguany el període vacacional em va beneficiar. A partir d'ara miraré d'agafar-me festa per Sant Jordi tot i que no sempre podré...