Patatas a lo pobre

El meu amor per la cuina, la gastronomia i el menjar sorgeix de les experiències que he viscut durant la meva infàcia, i quasi totes me les han proporcionat des de la pròpia família. Els meus pares sempre ens van ensenyar a ma germana i a mi a tastar-ho tot, a tenir una ment oberta respecte al menjar i a part de les típiques gastrofòbies infantils, les dues menjaven de tot.
Els millors records que tinc de petita, molts estan relacionats amb menjar.

La recepta d'avui forma part d'un d'aquests records: el dels sopars prohibits, per poc equilibrats, però deliciosos i per les històries que sempre venien amb el plat. Feia molts anys que no cuinava (més de set anys) aquestes patatas a lo pobre, que feia el meu pare de tant en tant i amb molta solemnitat i aquesta setmana m'he retrobat amb la recepta i amb el bon record i la vull compartir amb tots vosaltres. És deliciosa i espero que us agradi.

1 kg de patates - 2 gra d'all - bitxo - vinagre blanc - oli - sal

Peleu les patates i talleu-les d'una mida semblant a com ho feu per la truita de patates. Afegir-hi sal al gust.
En una paella baixa i ampla poseu un dit d'oli (unes 8-10 cullerades)
i fregiu les patates. Han de quedar rosses, però meloses no pas cruixents.
Si tapeu la paella durant el procés, el vapor d'aigua que es genera dins la paella us ajudarà.
En un morter, feu una picada amb el gra d'all i una culleradeta de vinagre blanc.
Talleu el bitxo i les llavors afegiu-les a la picada.
Just quan les patates ja estiguin al punt, afegiu la picada i el bitxo tallat a rodanxetes,
doneu un parell de voltes perquè es barregi tot i apageu el foc.
Passeu a una font ben maca i forquilla en mà, ataqueu!